diumenge, 22 de juliol del 2007

Mistela d'ardència i dolçor


La Miscel·lània que em dediquen molts amics i publica EUMO Editorial de la Universitat de Vic respon de ple a les “mescles” (mélanges diuen en francès) que suggereix l’etimologia llatina: miscere, miscellanea, plural neutre de miscellaneus, “mesclat, barrejadís”, diu Coromines. Textos de 61 autors i grafismes de 5 artistes omplen les 850 pàgines atapeïdes del volum. Tot i que els curadors han ordenat els múltiples i diversos materials a l’entorn dels meus centres d’interès, la literatura i l’educació, la varietat preval per damunt de tota unitat que no sigui la intencional del testimoni d’amistat, talment que converteix el llibre en un autèntic mostrari o, si voleu, una barreja de temes, gèneres, estils, intencions.
Abans a pagès la primera ingesta del dia que feien els homes, a l’hora de començar el jornal, era la “barreja”, una beguda, parenta de la “mistela”, que combinava aiguardent (Anís del Mono) i vi dolç en mesures aleatòries. Si la mescla Miscel·lània Ricard Torrents fos una beguda (ni que fos Cointreau), no contindria dos ingredients, sinó molts més, però tots barrejadissos, fàcils de combinar perquè no són contraris. En canvi, els articles, presos d’un a un, potser són compostos de només dos ingredients, ardència i dolçor, aiguardent i vi dolç, en combinació personal de cada autor amic, percebuda per la meva degustació matinal.
En efecte, d'ençà que em varen lliurar la Miscel·lània, en llevar-me, faig “la barreja” llegint-ne algun article a l’atzar, i cada dia hi bec l’ardència i la dolçor combinades per l’amistat que m’ofereixen els amics, destriats alhora que barrejadissos.
Potser la unitat de tot plegat és al subtítol, Scientiae patriaeque impendere vitam, l’emblema de la Universitat de Vic, que sento que m’adrecen els amics mistelers, curadors de la Miscel·lània, Francesc Codina, Ramon Pinyol, Antoni Tort, Miquel Tuneu, el somelier Anton Granero, i cadascun dels amics que, degustant-la, defenseu, aprecieu, respecteu, promoveu la denominació d’origen UVic, que no és sinó un celler on es considera interessant esmerçar la vida al servei de la ciència i de la pàtria. A la vostra salut!