Sí,
Jaume, fas bé de retreure’m avui els nostres somnis realistes de vells
visionaris. Els compartim d’ençà que –fa quaranta anys– ens ajuntà al
Col·legi Sant Miquel de Vic «l’íntim convenciment que la
continuïtat de Catalunya passa per la seva Llengua i la seva llengua passa per
l’Escola i l’Escola passa pels seus Mestres i els seus mestres passen per la
Universitat. I ens vàrem posar a crear la Universitat de
Vic. Vet-ho-aquí, Jaume. Encara avui, quan al vespre dels dijous
m’escaic a Vic i sortim a prendre una cervesa a la plaça, mentre passen les
hores al rellotge de l’Ajuntament i passen colles d’estudiants sota les voltes,
ens sentim units per aquesta seqüència de Llengua-Nació-Escola- Universitat
i ens emocionem projectant-la al futur del nou Estat d’Europa que
serà Catalunya. Somnis realistes de vells visionaris.»
Ha sortit el llibre La meva apostaper les universitat. Te’n guardo un exemplar. Hi trobaràs el nostre relat.