dimarts, 15 d’agost del 2017

Tres articles estiuencs a l’ARA:

l’un, Sobirania: una realitat sense data, explica molt didàcticament la renúncia a datar el futur de l’emancipació nacional tot apel·lant a un contínuum emancipatori i deixant que les dates s‘estableixin soles, tant les passades com les futures. La Història és prou imaginativa.

El segon article, en forma d’entrevista al cosmòleg George Smoot, premi Nobel 2016, és modèlic a datar l’indatable en calendaris humans: el nostre Sistema Solar té 4.500 milions d’anys però n’hi ha de més antics, la qual cosa planteja el repte més important: sobreviure com a espècie i gestionar bé els recursos de la nostra galàxia.

El tercer article parla de Coses de l’estiu, com ara els excessos festius a les viles de l’Empordà, el turisme descordat, les cues a l’aeroport del Prat, Barcelona ciutat impossible en un món on tothom vol fer-se ric. Sort, conclou, que les tomates han començat a ser dolces i saboroses. I que l’u d’octubre encara queda una miqueta lluny...

Llegits a un diari tan ben datat com l’Ara, formen un mix estimulant: convencen a desestimar propostes emancipatòries sine die i fan esperar la data de l’u  d’octubre amb impaciència i més delit com més a prop, encara que les tomates ja no siguin dolces.  

I pel que fa a l’univers astral, hi ressona, desafiant, el Plus Ultra de Verdaguer: L’univers és infinit, pertot acaba i començai ençà, enllà, amunt i avall, la immensitat és oberta, i a on tu veus lo desert eixams de mons formiguegen.