Vaig a Pals a prendre cafè, comprar el diari i fullejar l’altre,
el que tu i jo sabem, sempre disponible al taulell del bar en l’altra llengua
que també sabem. És l’excusa de prendre’m alhora la dosi diària
d’antídot que m’ajuda a combatre la infecció de derrotisme que escampa el diari
que tu i jo sabem.
Diuen que
paga tan bé les firmes prescriptores,
però a mi em sembla que no pot pagar-ho a preu just. A mi em sembla que el que
compra i el que els firmants posen en venda no té preu: és el pensament. No compra
estil ni signatures ni opinions, coses molt versátils. El que compra i el
que posen en venda és el pensament. Qui en dóna més!
Trobo que la
ingesta de verí unionista en petites dosis diàries genera en el meu organisme
més resistència al verí del derrotisme, més autoestima per l’opció del
pensament.
