Ens tornarem a trobar al març (sense la CUP). No m’he deixat robar l’alegria i
no em deixaré robar la victòria. O sigui que, entesos. Més hi perd el decebedor
que el decebut. L’un «enganya amb una falsa aparença, fent concebre esperances
que no s’han de realitzar». L’altre guanya confiança en si mateix i en els socis
fidels.
És qüestió de passar full, de passar pantalla, que diem ara.
Qüestió de fluïdesa de trànsit, de no embussar-nos. Transitar és un verb de moda. Tornarem a
transitar d’il·lusió a il·lusió.
Ara que s’acabava 2015 i començàvem 2016 n’hi havia que
deien que «transitàvem» d’un any a l’altre. Doncs, això, no són els anys que
passen, no és el temps que passa. Som nosaltres que passem pel temps, que el
transitem, anys a través, segles avall, com aigua de roca a roca llançada, com vi
de cupatge a cupatge servit.
El cupatge de 2015 no podia sortir més bé, però no tan bé
com sortirà el de 2016. En diuen optimisme, Vicent. En diem transitivitat., que
és allò que passa, que es transfereix de l’un a l’altre.