Hi ha llibres que volen estar oberts, sempre oberts, no tant perquè els llegeixis com perquè et llegeixin encara que no els llegeixis. Són llibres que, tot llegint-los, et llegeixen ells.
El llibre de Perejaume, Mareperlersi ovaladors, és l’últim que ha entrat a la meva biblioteca universal de
llibres lectors. D’ençà que un dia a l’estiu passat un cop de vent el va deixar
eixancarrat damunt la taula d’estudi, obert a l’entreplana 360-361.
A la plana esquerra hi ha l’oval d’una Ametlla de Joan Miró, per a un llibre del poeta Robert Desnos, i
una M ametllada, amb creu, d’Antoni Tàpies, per al llibre de títol Mandorle [Mandorla] del poeta José Ángel
Valente. A la plana dreta hi ha el dibuix preparatori per a la coberta de la
Bíblia de Lluís Domènech i Montaner, amb la mandorla (màndorla?) buida, sense Pantocràtor ni cap personatge, sinó amb un
cercle inserit i clavetejada amb una creu i dos rectangles.
Com a tancament del passatge ovalador i maniobrer perejaumià
d’aquestes dues pàgines del capítol conclusiu del llibre, Ovaleda final, hi ha
reproduïda una anotació de Joan Miró, de quatre ratlles manuscrites a llapis,
que diuen:
Mentres faig escultura, tenir
sempre la Bíblia oberta, això em
donarà un sentiment de grandio-
sitat i de gestació del món.
Al peu de la reproducció, però, s’hi llegeix la nota
transcrita així: «Mentres faig escultura, tenir sempre la Bíblia oberta, això
em donarà un sentiment de grandiositat i de gestió del món», 1912, detall.
Podem atribuir als «follets d’impremta» la caiguda de les
lletres “a” i “c” a la paraula
gest[ac]ió que transforma el sentiment de gestació
del món en el de la seva gestió. Però
la caiguda de l’esfera de la Bíblia a l’esfera dels tractats d’Economia
política no sembla casual, sinó produïda per follets més poderosos, que no
manipulen pas lletres de plom com les de la impremta d’abans. Deuen ser els
follets que a les Escoles de Negocis d’arreu del món no tenen pas oberta la
Bíblia del Gènesi i de l’Apocalipsi, sinó un tractat qualsevol d’aquests que
ensenyen a gestionar el món, que vol dir enriquir-se i en diuen «crear
riquesa». Així la casualitat esdevé causalitat i la gestió del món és cosa que encara espera la grandiositat de la
pròpia gestació.
(A Perejaume, que ha
gestat i gestionat un llibre Bíblia dels que demanen estar oberts perquè
transmenten un sentiment de grandiositat davant la gestació del món i de la
seva gestió. I perquè un dia el llibre sigui tan enretaulable (p. 347) com ho és Jacint Verdaguer, que en uns apunts
de joventut sobre la història de Folgueroles anotava l’existència de «ca
l’Escultor» entre les cases del poble i que tingué una mare, Josepa Santaló i
Planes, filla d’una de les cinc branques de la nissaga dels Pujol i Juhí, retaulers del Barroc, tan ben
estudiada per Joan Vilamala).
I encara a Víctor Obiols que deu tenir obert el llibre de
Perejaume per a il·luminar-se de la seva magnificència enlluernadora (Vegeu l’Ara, 31 d’octubre de 2015).
