Pàgines

dilluns, 2 de novembre de 2015

GESTIÓ I GESTACIÓ






Hi ha llibres que volen estar oberts, sempre oberts, no tant perquè els llegeixis com perquè et llegeixin encara que no els llegeixis. Són llibres que, tot llegint-los, et llegeixen ells.
El llibre de Perejaume, Mareperlersi ovaladors, és l’últim que ha entrat a la meva biblioteca universal de llibres lectors. D’ençà que un dia a l’estiu passat un cop de vent el va deixar eixancarrat damunt la taula d’estudi, obert a l’entreplana 360-361.

A la plana esquerra hi ha l’oval d’una Ametlla de Joan Miró, per a un llibre del poeta Robert Desnos, i una M ametllada, amb creu, d’Antoni Tàpies, per al llibre de títol Mandorle [Mandorla] del poeta José Ángel Valente. A la plana dreta hi ha el dibuix preparatori per a la coberta de la Bíblia de Lluís Domènech i Montaner, amb la mandorla (màndorla?) buida, sense Pantocràtor ni cap personatge, sinó amb un cercle inserit i clavetejada amb una creu i dos rectangles.

Com a tancament del passatge ovalador i maniobrer perejaumià d’aquestes dues pàgines del capítol conclusiu del llibre, Ovaleda final,  hi ha reproduïda una anotació de Joan Miró, de quatre ratlles manuscrites a llapis, que diuen:



Mentres faig escultura, tenir

sempre la Bíblia oberta, això em

donarà un sentiment de grandio-

sitat i de gestació del món.



Al peu de la reproducció, però, s’hi llegeix la nota transcrita així: «Mentres faig escultura, tenir sempre la Bíblia oberta, això em donarà un sentiment de grandiositat i de gestió del món», 1912, detall.

Podem atribuir als «follets d’impremta» la caiguda de les lletres “a” i “c” a la paraula  gest[ac]ió que transforma el sentiment de  gestació del món en el de la seva gestió. Però la caiguda de l’esfera de la Bíblia a l’esfera dels tractats d’Economia política no sembla casual, sinó produïda per follets més poderosos, que no manipulen pas lletres de plom com les de la impremta d’abans. Deuen ser els follets que a les Escoles de Negocis d’arreu del món no tenen pas oberta la Bíblia del Gènesi i de l’Apocalipsi, sinó un tractat qualsevol d’aquests que ensenyen a gestionar el món, que vol dir enriquir-se i en diuen «crear riquesa». Així la casualitat esdevé causalitat i la gestió del món és cosa que encara espera la grandiositat de la pròpia gestació.



(A Perejaume, que ha gestat i gestionat un llibre Bíblia dels que demanen estar oberts perquè transmenten un sentiment de grandiositat davant la gestació del món i de la seva gestió. I perquè un dia el llibre sigui tan enretaulable (p. 347) com ho és Jacint Verdaguer, que en uns apunts de joventut sobre la història de Folgueroles anotava l’existència de «ca l’Escultor» entre les cases del poble i que tingué una mare, Josepa Santaló i Planes, filla d’una de les cinc branques de la nissaga dels  Pujol i Juhí, retaulers del Barroc, tan ben estudiada per Joan Vilamala).

I encara a Víctor Obiols que deu tenir obert el llibre de Perejaume per a il·luminar-se de la seva magnificència enlluernadora (Vegeu l’Ara, 31 d’octubre de 2015).