REGENSBURG

A l’entrada de la tardor reveig els dos dies que acabo de passar a Regensburg amb Johannes Hösle. Allà, sols «entre dues aigües» del Danubi, passem hores d’amistat antiga sentint la presència d’amics absents i evocant els dies llunyans de la nostra coneixença a Tübingen. Llegim versos, recordem els temps dels feliços Seixantes que reneixen de la nostàlgia. 

Em dóna el recordatori de la Carla, traspassada el juny passat. Somriu a la finestra de casa seva, a vora el mar de Ligúria, com si escoltés els versos de Goethe, que són a l’altra banda de la foto: Kennst du das Land... de Goethe / Desclot: 

¿Saps la terra on floreix el llimoner,
les taronges rutilen al verger,
el ventijol alena en el cel blau,
la murtra i el llorer es drecen en pau?
Digues, hi saps?
Allí, allí,
oh estimat meu, volguessis anar amb mi!

Compro un record de la meva visita: Les poesies preferides dels Alemanys, Die Lieblings Gedichte der Deutschen. En rellegim, en traduïm versos. Em fa estrany, li dic, que l’antologia comenci amb una peça de Hermann Hesse. Em diu que és ben triada. Li pregunto si no la troba cursi. Em diu que una bona part de la poesia que agrada a la gent  és cursi i entre tots dos recordem la de Verdaguer:

TARDOR

Passà ma joventut; sobre ma testa

no escampa ja l’hivern flor de ginesta,

       sinó flor d’ametller.

Ma vida terrenal és a la posta,

            l’eterna primavera se m’acosta,

                   quan hi entraré, oh abril, en ton verger?

Ens acomiadem. Ell, eufòric, vacil·lant, s’excusa encara de no baixar l’escala i em recorda que l’esclerosi múltiple el va atacar abans que es coneguessin amb en Miquel Martí i Pol a Roda de Ter. I em torna el llibre de poesies de record, perquè me’l quedi jo. De retorn a l’hotel, quan travesso el Pont de Pedra sobre el Danubi d’aigües fosques i silencioses, hi llegeixo una dedicatòria:

In Erinnerung an Ricard’s Reliquienverehrung in Regensburg. 20/9/2015. Joanot
(En record de la veneració de relíquies que ha vingut a fer en Ricard a Regensburg) 

La frase en alemany és més lapidària. Tant se val. Hi ha condensada tota la ironia romàntica amb tota l’amistat clàssica de l’amic que s’acomiada de l’amic que se n’acomiada. Ens hi trobarem, Joanot, al país on floreix el llimoner. Hi entrarem tots dos al verger de l’abril.