La punta central del meu Punter és a la Via Lliure de la Meridiana
de Barcelona la tarda de la diada nacional de Catalunya de 2015 entre la
gernació que, venint del sud, venint del nord, de terra endins, de mar enllà,
sabem on anem, a desgrat de tants camins perdedors.
I l’altra punta lateral és a Bolonya, allà on es va formar una de les
més antigues ciutats universitàries de l’Europa medieval, amb Montpeller, quan
era catalana, amb París i Oxford. Amb el vicerector Joan Masnou i l’estudiant
Núria Garcia acompanyem el rector Jordi Muntanya, que hi signarà la Charta Magna Universitatum, la
declaració de principis i d’objectius humanístics i científics, lliures i
progressistes, que comprometen les universitats del món que la signen.
Encara que siguem la 774ena
universitat del món a signar-la i la setena de Catalunya, hi som. La UVic hi és
i, de pensar-ho, sento una joia immensa.
Sento l’orgull i el compromís de
formar part d’aquest firmament de constel·lacions universitàries. Em sento més
endins d’Europa, de l’Europa oberta de les Universitats i l’Europa fosca que
tanca les portes als refugiats. La qüestió és anar amunt, apuntar bé el punter.
Vic-Barcelona-Bolonya. El meu Punter.
