dimarts, 15 de setembre de 2015

EL MEU PUNTER



A Bolonya esmolarem la tercera punta del meu Punter: la primera és a la Marxa dels Vigatans entrant a la plaça de Vic per a encerclar i cremar per sempre més els decrets de Nova Planta  que destruïen amb lleis el que havien destruït amb les guerres de 1713 a València, 1714 a Catalunya i 1715 a Mallorca.

La punta central del meu Punter és a la Via Lliure de la Meridiana de Barcelona la tarda de la diada nacional de Catalunya de 2015 entre la gernació que, venint del sud, venint del nord, de terra endins, de mar enllà, sabem on anem, a desgrat de tants camins perdedors.

I l’altra punta lateral és a Bolonya, allà on es va formar una de les més antigues ciutats universitàries de l’Europa medieval, amb Montpeller, quan era catalana, amb París i Oxford. Amb el vicerector Joan Masnou i l’estudiant Núria Garcia acompanyem el rector Jordi Muntanya, que hi signarà la Charta Magna Universitatum, la declaració de principis i d’objectius humanístics i científics, lliures i  progressistes, que comprometen les universitats del món que la signen.
Encara que siguem la 774ena universitat del món a signar-la i la setena de Catalunya, hi som. La UVic hi és i, de pensar-ho, sento una joia immensa.

Sento l’orgull i el compromís de formar part d’aquest firmament de constel·lacions universitàries. Em sento més endins d’Europa, de l’Europa oberta de les Universitats i l’Europa fosca que tanca les portes als refugiats. La qüestió és anar amunt, apuntar bé el punter.

Vic-Barcelona-Bolonya. El meu Punter.