dimecres, 2 de setembre del 2015

A L’EDITOR DEL MEU BLOG



(Que m’escriu que s’ha «atrevit a canviar el mobiliari del bloc», perquè li semblava «massa feixuc tot tan negre i he volgut alleugerir-lo una mica. Aviam què et sembla tot plegat».)


Doncs em sembla un encert. Ben diferent de l'anterior «mobiliari» que dius tu, però igualment convincent. Me n’agrada especialment la claror. Els meus posts ja em surten sovint prou entenebrits. La llum que hi poses els farà més amables. Justament l’amabilitat no és pas el que ens sobra en aquests dies que veiem l’unionisme regirar-se sobre si mateix com una fera enfurismada en veure que sortim de gàbia de la unió.

M’ha passat, però, que he llegit el teu correu, mentre sentia a Catalunya Música l’Otello de Verdi, més ben dit, sentia l’Alier i en Gorgori que en parlaven amb l’entusiasme que els és habitual i deien coses que diu en Jago en la seva ària Credo in un dio crudele, perquè «al fons de l’home hi ha la bèstia. Jo sóc dolent».

Sí, ens convé més llum al bloc i més enllà del bloc. Com la que ahir il·luminava el Fossar de les Moreres on valencians, catalunyesos i baleàrics commemoràvem el triple Tricentenari de 2013 València, 2014 Catalunya i 2015 Mallorca i les Illes. Ens cal més lleugeresa per a esquivar els assalts de l’exèrcit policial a Barcelona, com el d’ahir, en divendres, el dia que toca, i sota el comandament que toca del cataforista major del seu Regne. Te’n recordes, del post de la catàfora?

Doncs, gràcies, editor del bloc, de la teva proposta estimulant de llum i lleugeresa.