Pàgines

dilluns, 2 de desembre de 2013

ENTORNS D'INCERTESA















Estrenem mes de desembre en un entorn d’incertesa climàtica i política, amb neu impacient a les muntanyes i freds avançats a les planes. Amb gèlids tribuns, importuns i inoportuns que celebren el tancament de la televisió valenciana i no celebren la caiguda de Berlusconi. Encara no és hivern i ja sona la campaneta de l’auto que m’avisa que a 4 graus comença el procés de congelació del terra moll de la carretera. Els esquiadors desplacen abans d’hora els boletaires i els duransilleides no els desplaça ningú per més fredor que encomani.

Arriba l’hivern abans d’hora, però arriba també amb la notícia calentona que Josep Maria Terricabres serà candidat al Parlament Europeu. Ahir ens l’avançava ell mateix als col·legues de «la Riereta» (grup crític interseccional de l’IEC) tot demanant-nos que li desitgem sort. «Sí, Josep Maria, –li contestava jo– et desitgem sort, però tu hi hauràs de posar el coratge i la intel·ligència». No calia recordar-li-ho. Té prou coratge i intel·ligència per haver decidit d’emprendre en un entorn d’incertesa aquesta nova aventura nord enllà: vendre als europeus el producte Catalunya nou Estat d’Europa. 

La metàfora mercantil és insuficient, però necessària. A més més d’antropològica, per allò dels viatjants de comerç catalans que recorrien les espanyes amb mostraris de teixits espanyols de Sabadell. Vendre Espanya a Espanya, mentre d’amagatotis ens veníem i ens compràvem cromos de Catalunya entre nosaltres, en cercles reduïts i sense alçar la veu. En realitat ens havíem de vendre a nosaltres mateixos les raons d’existir com a catalans, però les compres eren escasses. Tan forta, tan duradora i penetrant  era l’ofensiva anti! Tants eren els qui havien abandonat la causa catalana! Tants Anys Esprius d’assajar càntics en el temple  havien convertit els entorns d’incertesa en posicions de renúncia i submissió.    

Han calgut dos (o tres) relleus generacionals, però a la fi els catalans ens hem posat a la banda de nosaltres mateixos. Això és extemporani, inesperat com aquest hivern, i cal fer-ho saber als veïns d’Europa. Brussel·les és la bona tribuna perquè Terricabres  hi faci sentir les raons de la raó catalana. Europa és el mercat on cal vendre empatia i Terricabres serà un venedor convincent. La seva formació europea li permetrà d’explicar les raons catalanes als europeus, en especial als de la zona Merkel, en la llengua de Merkel, de Luter i de Brecht i de Guardiola.  

Dies enrere, en convidar el doctor Terricabres a venir a la Universitat de Vic a pronunciar una conferència davant el Consell Consultiu, conveníem que un bon tema seria «l’actualitat catalana  davant els propis objectius». Ell, filòsof i comunicador, va trobar el millor títol:  Prendre decisions en entorns d’incertesa. Ara que ens demana que li desitgiem sort, li demanaré que desitgi coratge i intel·ligència als qui el votarem.