Pàgines

diumenge, 8 de desembre de 2013

ALUMNI / ALUMNAE



 
En la presentació de l’Associació d’Alumnes de la UVic es planteja una qüestió de noms. Després de diverses però efímeres associacions d’estudiants que han passat per les aules de la UVic, que són uns quinze mil, ara s’han associat amb nova empenta i, seguint les altres universitats catalanes, l’han batejada UVic Alumni.  Una llatinada passada per l’americanisme global que inunda les universitats del món, “àdhuc” en la terminologia més usual, com ara la que es refereix als estudiants o alumnes.

Els uns posposen, com fa la Universitat de Vic, i en diuen “UVic Alumni”; d’altres preposen, com fa la Universitat de Barcelona, “Alumni UB”. Els uns tradueixen per “Comunitat d’exalumnes”; d’altres per “Antics alumnes de la UPC”. I per què no en diríem “Alumnes estats”? Doncs, perquè ja poca gent ho sap, que un “alcalde estat” és algú que era alcalde. Ho sap en Josep de can Casabò que em diu que es va morir l’alcalde estat, “l’arcalde estat” de Palausator.

Algú deurà reclamar igualtat de gènere i demanar que sigui UVic Alumni-Alumnae o, encara millor, Alumnae-Alumni. Al capdavall a les universitats hi ha més alumnae que alumni. Si més no a la de Vic. Però també hi preval la proposta de la gran lingüista Carme Junyent d’«acabar aquesta comèdia de desdoblar-se en masculí i femení», per culpa de no haver après que una cosa és el sexe i una altra el gènere gramatical. Carme Junyent ha vingut a presentar el seu llibre Repensar el gènere en la llengua catalana, alhora que la gent de Llengua de la Universitat de Vic presenten el IV Simposi d’Ensenyament del Català. Mentre algú ha fet notar que al Consell Assessor per a la Transició Nacional, on no hi ha cap lingüista, hi falta Carme Junyent.

Alguns altres encara recorden el rector d’una destacada universitat catalana que saludava els estudiants dient: “benvolgudes alumnes i benvolguts alumns”. Podríem dir “Alumnes estats i alumnesses estades” (per cert, alumnessa és al Fabra). Hi havia un altre rector que atribuïa ànima a la Universitat per allò d’Alma Mater. Doncs, ara podrem sentir: “Benvolguts alumnis”. Al capdavall el plural és amb essa. No saber llatí té avantatges. Qui sap si no és gràcies a no saber més llatí, quan els romans ens n’ensenyaven, que els catalans encara parlem català. Però, per contra, qui sap si no és per culpa de saber-ne massa, de llatí, que no aprenem prou anglès, nordamericà of course, tal i com ens prescriuen tots els prescriptors, o qui diu anglès, diu castellà, catanyol, vaja.

Més que no “alumne”, sempre m’ha agradat “estudiant”. L’un és de l’àmbit de l’alimentació, l’altre de l’àmbit del voler saber. Però, tant se val. Les etimologies no “alimenten” pas, si no serveixen per a usar els mots amb més propietat i, doncs, per a entendre’ns millor. Per molts anys UVic alumni! Si pogués recular, afegiria aquesta felicitació a les paraules que us vaig adreçar.