Pàgines

dilluns, 30 de desembre de 2013

EL PLANY DEL VENT










 

Nadal ha durat «de Nadal a Sant Esteve». És la durada que el calendari té fixada a les emanacions vaporoses nadalenques i a tots els fenòmens fugissers. Ara tot sembla més efímer que mai, provisional, inestable. Líquid, que diuen ara. I repetit. Circular. Com aquest girar incessant del cicle de l’any. A la taula del dinar de Nadal hi hem tingut una àvia de 97 anys i una criatura que estrenava nadal,  el primer nadal de la seva vida. Entre l’una i l’altre hi havia tot el segle XX amb tots els seus nadals i santesteves que s’arremolinaven com les fulles seques de l’arbrat del carrer de casa.   

Que bé tenir davant de casa un carrer amb grans arbres! A la nit hi sents els passos del caminant nocturn que imagines perdut, hi sents la pluja picar als vidres, hi sents el vent, sobretot el vent, com la nit passada de Nadal a Sant Esteve. Els homes del temps havien anunciat una nit ventosa, però no pas la forta venteguera que a  batzegades no parava de bufar fins a la matinada i ha acabat de despullar l’arbrat de les fulles que no paraven d’arremolinar-se i sorollar  refregant la vorera de davant de casa.    

El dicton francès Ce que dit le vent / est plainte souvent em ve de sobte a la memòria sense buscar-lo. Però és que el vent nocturn no es plany pas sovint. Sempre el vent nocturn és un plany, però mai ningú, llevat dels poetes, no ha sabut dir de què es plany. Els poetes senten que el plany del vent és d’amor. Com Josep Carner que a La paraula en el vent es planyia de mal d’amors, sempre inestables, sempre enduts pel vent, com les paraules no emparaulades, segons que diuen els filòsofs.

Si jo fos poeta, qui sap si no sabria dir també de què es planyia el vent nocturn d’aquest trànsit de Nadal a Sant Esteve que acaba de passar bufant ventades ponentoses. Com que no en sóc, potser diria que ni tan sols no és plany, sinó cant que celebra la caiguda de les fulles seques, inútils i sobreres que els escombriaires demà s’emportaran i cant d’espera de les noves fulles que tornaran a vestir aquests grans arbres del carrer de casa i de tots els arbres del món mundial. Que arribaran. I tant com arribaran! Com és segur que arribarà l’any nou 2014 que és a tocar, tan ple d’expectatives i de certeses i de fulles noves.