I quan diries que
no hi ha res a fer i proclamaries que el pessimisme universal és la doctrina
verdadera única, et fereix els ulls un titular de diari, Hermann Hesse: consciència (Anna Carreras, El Punt
Avui, 11.03.13), en una
d’aquestes columnes de llegir i oblidar o directament d’oblidar sense llegir. I
després, quan, atret per la «consciència», t’hi pares i hi llegeixes allò de
Hesse que Sempre és bo de saber que dins nostre hi ha algú que ho sap tot i
que ens guia, llavors rebobines i recules als temps en què et
debaties amb la saviesa de les prestatgeries de les biblioteques i recordes que
a Tubinga, on Hölderlin s'havia entenebrit i Hesse havia fet l’aprenentatge de llibreter, llegies
d’amagat, contra la moda dels temps, Hipèrion i Demian i Sota la roda i no
gosaves confessar que t’agradava llegir que Cadascú té la seva
vocació genuïna, que és trobar el camí de retorn a si mateix.
I d’amagat traduïes versos que ara et suren a la memòria i encara t’ensenyen
a buscar, justament en llibres com els de Hölderlin i Hesse i en marginals columnes de diari l’inacabable, perdedor camí de retorn a tu
mateix.
Ni tots els
llibres del món plegats
no et poden fer
feliç,
però sí
ensenyar-te secretament
el camí de
retorn a tu mateix:
en tu hi ha tot
el que et cal,
sol, estels i
lluna,
perquè la llum
que buscaves
és en tu que
habita.
La saviesa que
has buscat tant
als prestatges
de llibres
ara fulgura a
cada pàgina,
perquè la portes
en tu.
