LA INDIFERÈNCIA, PES MORT DE LA HISTÒRIA

Angelus Novus, Paul Klee

Un amic em diu que al meu blog del dia 10 hi ha una frase que no acabo d'entendre. és aquesta: "res, efectivament, res no és de franc. Santa paraula! Sobretot no ho és la dependència d’un estat en fallida com l’espanyol. Res no és de franc. Sapigueu-ho. No fos el cas que d’una vegada per sempre, amb la reaparició dels vells obstacles botiflers, es passés de la indiferència a la participació en el projecte sobiranista i de la frustració a l’entusiasme pel nou estat d’Europa" Estàs dient que cal saber que res no és de franc i que cal saber-ho perquè no es passés de la indiferència a la participació en el projecte sobiranista? o sigui que si no es te en compte que cal pagar, hi hauria el perill de passar a la participació? No ho acabo d'entendre. Es una frase irònica? M'ho expliques? Doncs, t’ho explico. Primer de tot, aquell dia abans de l’11 de setembre, quan em sentia convocat a reivindicar un Estat d’Europa per a la Nació catalana, intentava de prevenir-me davant dels defaitistes habituals, els incapaços d'assumir evidències, de pronunciar-se, perquè pretenen que no existeixen la veritat, la justícia, la responsabilitat, la pertinença a la nació. Els que pretenen no ser de dretes ni d'esquerres ni independentistes ni antiindependentistes, ans al contrari. Això sí, condemnen el que anomenen nacionalisme en nom del propi ultranacionalisme, disfressat de patriotisme constitucional. Són intel·lectuals incapaços de crear pensament, que és l'únic interessant que haurien de fer, si volen pensar sobre els canvis històrics que estem vivim a Catalunya, i no pas escriure per escriure i passar per caixa, sense haver aportat cap idea. El diumenge abans de l'11 de setembre havia llegit al diari un article d'un d'aquests i no em vaig saber estar de fer-ne una rèplica en forma de paròdia. Ja saps qui vull dir. Són els que van a la passacalla pensant-se anar al davant amb timbals i estendarts, quan en realitat van al darrera dels cavalls amb la sanalla de recollir les buines. Te’n recordes, de les processons d’antany? Són intel·lectuals inorgànics, pitjors que els orgànics. Sense menjadora de partit polític, es troben descol·locats i no fan sinó escampar la pròpia desorientació. Escrivents i tertuliaires. Ja ho veus, no sé si m'explico. Segurament que no, però ja m'entendràs a la teva manera, encara que jo mateix no entengui prou el que vaig escriure, perquè em depassa tot el que encara no he entès i voldria entendre sota el signe de la catalanitat lliure. El cas és que la manifestació del dia 11 va corroborar el que pressentia. Des d’on la seguies tu? Eres a Barcelona o a Roma? El que és jo, encara em sembla ser-hi, encallat a la cantonada del Passeig de Gràcia/Diputació. Encara em sembla veure l'Àngel de la Història com es girava enrere per contemplar les desferres del passat, però sense deixar d'avançar cap al futur lluitant contre el vent de tempesta. Recordes l'Àngel de Paul Klee? Doncs, això. Afegeix-hi el que acabo de llegir de Gramsci: La indiferència és el pes mort de la història Doncs, això, el dia abans de l’11 de setembre volia treure’m del damunt el pes mort de la història que els professionals de la indiferència intentaven d’escampar, incapaços de seguir l’impuls de solidaritat que desprenia la manifestació de Catalunya per reclamar el seu Estat a Europa. Llegeix la frase, doncs, com un crit d’implicació contra la indiferència. Amb una abraçada