Demà és la Mercè. M’escriu en Ramon, del Bruc, i em demana si plou a la capital de la República Catalana. Doncs, no –li contesto–, no hi plou. Em sap greu per la pluja. Esquiva com és la dama pluja, ella s’ho perd. Es perd l’oportunitat de remullar i rentar i estovar i assaonar Barcelona en Festa Major, perquè llevi una bona anyada de blat i els segadors en facin la capital de la República punt Cat. No, encara no hi plou, a aquesta Barcelona de tardor estiuenca. Hi fa estuba.
He sortit a la plaça de Sarrià i s’hi respirava un aire enrarit. El diari porta que a l'Institut d’Estudis Catalans n’hi ha que celebren que tots els catalans som castellanoparlants, el cent per cent, i promouen la creació d’una Academia Catalana de la Lengua Española. Són els d’«independència sí, no sense el castellà», sense afegir-hi «no abans que el castellà hagi renunciat a carregar-se el català».
L’estuba s’ha fet asfixiant en veure a la plaça qui no volia veure, després d’haver-lo vist a la plaça on no l’havia d’haver vist. I més asfixiant després de veure al mateix diari que exclou Verdaguer del "seu" cànon dels millors poetes del s.XX, el poema més pedestre, més directament sortit d'un atac agut d'hipocondria, on el pobre Espriu es confessava més que vençut, vençudíssim.
Ai, vès! Porteu-me les sals. Espriu no s'ho mereix. És molt millor. Sort que Comadira m’ha portat una alenada d’aire. Sí, com ell, a la manifestació de l’11 de setembre, jo també «vaig veure que el país era jove i per tant ho té tot guanyat». I aquella visió encara em dura. «Només són escriptors catalans els que escriuen en català, perquè un escriptor pertany a la pàtria de la seva llengua». Igual com els catalans són castellanoparlants només quan parlen castellà perquè volen, quan volen i on volen, i no pas perquè els obliguen a parlar-lo i a escoltar-lo a TV3.
I me n’he tornat respirant aire d’11 de setembre, tot deixant-me empènyer per vents d’il·lusió contra vents de tempesta i pensant que a mi tampoc no m’interessa una Catalunya nou estat d’Europa que no parli en català, que no visqui en la llengua natural del país i encara hagi de sostenir una Academia Catalana de la Lengua Española. M’ho expliquin, sisplau.
