Ho preguntaven a l’Angela Merkel: quina olor feia la seva
infantesa? I responia que olor de fenc i pinassa i, a la tardor, olor de
patates, les patates del Kartoffeldämpfer, l’artefacte que a la
República Democràtica Alemanya funcionava amb patates com a succedani del
petroli.
Quina olor farà la infantesa dels europeus d’aquí a cinquanta
anys més? Quin tuf sentiran, quan es vegin els infants que són avui? Quina olor
sentirà el canceller/cancellera de l’any 2062, quan ensumi la seva infantesa de
2012 i recordi que anava de vacances d’estiu a països del sud d'Europa on encara funcionava l'euro i que feia molta calor i que l’aire pudia a crisi i que de l’Est
arribava la pudor de guerra dels països del petroli?
Qui sap quina olor farà la infantesa dels catalanets d’avui,
quan tinguin cinquanta anys més. Potser serà la d’Una vella coneguda olor, la mateixa que sentia Josep Benet i Jornet el 1962 i li feia escriure i portar-la al teatre. L’olor de la pobresa
que desprenen les polítiques econòmiques que fan més rics els rics i més pobres
els pobres.
O, a la tardor, serà l'olor de la independència que desprenien les aspiracions del país a la llibertat i a una Europa equitativa?
