Pàgines

diumenge, 1 de juliol de 2012

PLOU SILENCI


Plou! Quina meravella! Entra una frescor d’aigua de pluja que s’endú la xafogor. No em sé estar de sortir i fer un tomb per Sarrià sota la pluja. Sento a prop altres passejants, altres flâneurs llunyans, que la pluja m’acosta. Els llocs són els records. Passo pel carrer de l’Institut Químic i el record d’Emili Teixidor m’acompanya carrer Major avall. Quan va morir? Ahir? Fa un any? Passo pel quiosc a comprar els diaris, a la plaça del Consell de la Vila prenc un cafè i em quedo a badar veient la pluja caure i fer bombolles que esclaten abans d’acabar de formar-se. La companyia del record esclata com una bombolla de pluja. Me’n torno sense poder fixar enlloc la mirada. Com si la pluja esbandís la memòria. Flâner, badar. Sense records. No hi ha llocs de memòria. Hi ha els enllocs. Torno a passar pel carrer de l’Emili i la pluja calla. No para de ploure, però plou en silenci. Plou silenci.