Pàgines

dijous, 5 de juliol de 2012

FA NIT


Jo hauria dit: Ens hem banyat de nit, quan feia lluna. Però J.V. Foix em corregeix i diu que Ens banyarem de lluna, si fa nit.

Sí, poeta, tens raó. Ens hem banyat de lluna plena, quan feia nit avui de Puiglagulla a Vilalleons. Jaume, Ton, «aquest enguany» sí, que ens hem guanyat el pleniluni de juliol, radiant sobre la línia fosca del Montseny entre els vels de boira de les Guilleries. La lluna somriu, perquè li confiem i ens guarda tot allò que a la terra no es diu i no s’ensenya.

Les amistats tenen fases. Com la lluna. Són creixents, plenes i minvants. A vegades es fonen en la minva, a vegades perduren en la plenitud i a vegades reprenen el cicle i tornen a créixer cap al pleniluni. Compartir el bany anual de lluna plena i d’amistat, quan fa nit de Puiglagulla a Vilalleons, és un privilegi d’amistat.