Avui que a l’Ateneu de Barcelona fan un homenatge a l’editor
Josep Pedreia, en recordo la seva amistat exquisida d’ençà que ens vam conèixer
al jurat del Premi de Poesia Carles Riba dels anys 1980. Més endavant, quan
teníem EUMO Editorial S.A. a tota vela, vaig tenir el goig de fer possible la
seva il·lusió de continuar editant una col·lecció, Els Llibres de les Quatre
Estacions, on figura com a “director”. El llibre que tinc a les mans, Pere
Oliva, Serà quan comencin a daurar-se les fulles.
Poemes. Pròleg de Carles Barral, Vic: EUMO Editorial 1988, m’envolta d’un núvol
d’admiració, de fidelitats, de mancances... i d'etcètera, etcètera, que era com
en Pedreira solia acabar sovint la frase, sobretot quan algú li demanava qui era Pere
Oliva, el poeta que editava. O quan jo li demanava que m’enviés més versos com aquests
L’argelaga (O
Toxo)
O Tío Manuel da Arqueira
morrendo, soio
En Drada,
Sorpresa la mirada.
Ai nai! A miña nai!
Per un camí d’estrelles hi torno
Per un camí
De Estrelas
E de Lobos.
Arbres:
Castañeiro,
Cereixal,
Abedul
E Olmo... 1959
