diumenge, 1 de juliol de 2012

L'INTEL·LECTUAL I LA PUDOR


El doble columnista, lingüista i escriptor, Albert Pla Nualart escriu a esmolet de paraules que «a França l’intel·lectual és una vedet mediàtica inflada de pompositat de qui s’arriba a interpretar la pudor dels pets. Als Estats Units se l’ignora o se’l considera un subversiu. I a Espanya només se’l venera quan fa uns anys que cria malves» (Diari Ara. 30.06.12). Com que en aquest «a Espanya» es fa difícil d’incloure-hi l’intel·lectual català i la seva valoració autòctona, seria interessant de saber com es venera l’intel·lectual català al seu propi àmbit.

El commemoracionisme ofereix el cas d’intel·lectuals canònics: Joan Fuster, de qui es commemora que fa cinquanta anys publicava Nosaltres els valencians, i Eugeni d’Ors, de qui acaben de publicar en nova edició Gualba, la de mil veus. I encara, Castellet i Díaz de Cossío, diminutiu només de primer cognom, que acaba de publicar la seva història de trenta anys d’intel·lectual a l’editorial catalana començada amb intel·lectuals com Fuster i arribada a ell.

Pla Nualart diu que, a l’intel·lectual, «les seves habilitats tant li permeten ensenyar a ser crític amb la doctrina oficial com aconseguir que la gent hi combregui i la trobi ideal». (Veus, jo no hauria posat el «tant» abans sinó després de «permeten»).

Tornant al cas. El més interessant seria saber que el país català disposa avui d'intel·lectuals en actiu i com els valora. Pla Nualart assegura que «per detectar si l’intel·lectual és autèntic o forma part del nombrós exèrcit de comissaris polítics, només cal observar la incomoditat amb què se’l mira el poder».

I, de passada, també caldria observar l’opressió estructural, endèmica, que pateix el sistema cultural català sotmès als interessos de l’altre sistema cultural, molt més poderós, entre els quals destaca l’interès de venerar els seus intel·lectuals i d’imposar-los molt abans que facin malves, mentre en fan i fins després d'haver-les fetes totes.