Pàgines

dimecres, 25 de juliol de 2012

EL MAR TAN DIFERENT DE L'ESTIU ÚNIC


Valgui el meu decasíl·lab pel teu, Esther. No tan eufònic com el teu, però tan sentit com la meva exigència d’antany, quan, envoltada d’aduladors, sucumbies a la facilitat de l’èxit. «Llagoters», en diem en català, la llengua teva, que no vas fer teva justament perquè els llagoters elogiaven el teu castellà  envolvente y lujoso, mentre alhora et reservaven un lloc entre los escritores periféricos. Bon vent en l’última, definitiva navegació. 
Espero que acompleixis el teu desig  de «recobrar el temps a la fi de múltiples naufragis». Després del de Praga vaig pujar a una altra nau, però no he deixat de seguir amb admiració les teves navegacions d’èxit d’escriptora i d’editora enmig de tanta adversitat. Les col·leccions de llibres que em vas confiar, “Paraula Menor” (en català) i “Sis Joans”, si no van ser millors, la culpa és meva.   
L’últim naufragi t’ha tocat abans que a mi. Va com va, ja ho sabem. Ara tu t’ennavegues ja per sempre. Doncs, bon vent amb barca nova, Esther, i deixa’m disculpar-me de no haver-te donat «una sorpresa equivalent», tal com em demanaves en la dedicatòria del teu primer llibre. 
El mismo mar de todos los veranos. Para Ricard Torrents, en cumplimiento de una promesa (mía, aunque quizà nunca expresada) y de una exigencia (suya, esa sí expresada). Y a la espera de que tú me des una sorpresa equivalente. De verdad, con mucho y largo afecto. Esther. 14 de marzo, 78.