Confluències i col·lisions.
Dimecres 28: lliçó a l’Aula Magna de la Universitat de Vic de cloenda del curs 2011-2012 de l’Aula de la Gent Gran d’Osona. El programa anuncia: Poesia Social. “Caritat”, de Verdaguer. Poesia solidària. Un tema derivat del VIIIè Col·loqui Internacional Verdaguer, celebrat amb motiu del centcinquantè aniversari de la publicació de Caritat el 1885. Hi exposo el tan conegut i tan colpidor itinerari de Verdaguer, que en deu anys caigué de l’opulència d’almoiner a la indigència de pidolaire. De donar almoina als pobres d’Andalusia amb el seu llibre Caritat a desafiar els rics En Defensa pròpia acusant-los de la misèria dels pobres. Complementàriament la Universitat ofereix l’exposició «La mirada social de Verdaguer: de Caritat (1885) a En defensa pròpia (1895)».Em permeto, però, un preàmbul, perquè, en presentar-me, el president de l’Aula, Lluís Vilaró, es refereix a la meva etapa de director del Col·legi de Sant Miquel de Vic a la dècada de 1970 i a la meva participació en la creació de l’Aula de la Gent Gran d’Osona a la dècada de 1990. I, com que observo entre els assistents que omplen l’Aula Magna algunes cares conegudes d’aquells anys que m’havient tingut de director del col·legi dels seus fills, no em sé estar de referir-me al parèntesi que en la història oficial del col·legi de Sant Miquel es va crear a l’entorn meu i del meu equip de direcció, format entre 1970 i 1977 per Ramon Cotrina, Enric Lòpez, Jaume Puntí, Joan Vila i una nòmina de professors destacats, de Pep Vernis a Joan Reig, de Segimon Serrallonga a Consol Blanch, de Lluís Solà a Assumpta Vila... Com si aquell període de set anys no hagués existit. Fins enguany, però, que el director actual, Ignasi Roviró, ha obert el parèntesi. El Col·legi de Sant Miquel celebra el centcinquantè aniversari de la seva fundació l’any 1862 i no vol fer cap parèntesi en la seva història, sinó assumir-la tota. Igual com ha de fer l’Aula de la Gent Gran. La vàrem crear amb Lluís Tort fa dues dècades, abans que fóssim universitat, però és la primera vegada que hi pronuncio una lliçó.
Dijous 29: Pregó del Mercat del Ram a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. El pregoner és el Dr. Miquel Vilardell, catedràtic de medicina interna de la UAB, president del Col·legi de Metges de Barcelona i moltes coses més, entre les quals alumne estat del col·legi de Sant Miquel de Vic, on va estudiar tot el batxillerat i, a més, com a intern, però no a l’internat del col·legi, aquell internat que Josep Pla va immortalitzar a les pàgines d’Un senyor de Barcelona, sinó com a dispeser a casa mateix del director. I vet aquí que Vilardell, que venia de Borredà d’on el pare era el metge, construeix el seu pregó del Mercat del Ram de Vic 2012 a l’entorn d’aquells anys d’estudi a Vic. «La meva formació va ser sòlida i puc dir que el meu aprenentatge a Vic m’ha estat molt útil per caminar per la vida», diu. I fa d’aquesta experiència d’infància i adolescència el centre del seu pregó, amarat de memòria nostàlgica, però gens condescendent, farcit d’enllaços històrics entre el passat i el present dels estudis a la ciutat i tensat cap al futur de la Universitat de Vic que «ha de ser un centre d’excel·lència en el camp de les ciències de la salut».
Mentre escolto Vilardell, faig comptes: si el Col·legi de Sant Miquel fa cent-cinquanta anys, la Universitat de Vic en fa quinze. De 1862 al 2012 passant per 1997, any del naixement de la UVic. A la sortida, baixant cap a Barcelona em confirmen el que m’han avançat el rector, Jordi Montaña, i el delegat de l’Ajuntament al Patronat de la Fundació Universitària Balmes, el Dr. Josep Arimany: l’acord entre la direcció i els representants de la comunitat universitària sobre la qüestió econòmica, derivada de la crisi, i les aproximacions del govern de la Generalitat sobre el futur del «model de Vic» per a una Universitat que el dia 21 de maig farà quinze anys.
Dos dies de març del 2012 que es recordaran per la vaga general del dia 29 al Regne d'Espanya, però que jo també recordaré pel Col·legi de Sant Miquel i per la Universitat de Vic.
