Estimada Carlota; penso que hauries d’engegar un “Què rellegeixes”. Vista l’acceptació del “Què llegeixes” i l’augment dels seus seguidors, que ja han passat de 10 mil, trobo que és el bon moment perquè els que rellegim, els rellegistes, que diria que som molts, disposéssim també d’un espai propi dins del fòrum “Què llegeixes”, on podríem intercanviar les experiències de relectors. Penso que una lectura i una relectura són dues experiències diferents. Fins i tot, com a lectors, les relectures potser ens defineixen més que no pas les lectures de primer cop. En tot cas llegir un llibre i rellegir-lo en circumstàncies diferents de la vida, com són l’edat, la condició, la salut o el lloc, sembla una experiència interessant per reflexionar-hi i comunicar-la.
Ara, quan esperàvem que arribés l’any nou, el vaig agafar sense cap intenció de tornar-lo a llegir. Només volia saber en aquell moment quins eren els primers llibres que motiven la correspondència entre l’esbojarrada Helene i el circumspecte Frank. Vaig agafar el llibre, vaig llegir en diagonal les primeres cartes, vaig satisfer la meva cerca i llavors, de sobte, em vaig trobar que no tornava el llibre a la lleixa, sinó que el llibre m’agafava a mi i em posava a rellegir-ne carta rere carta. Tant me feia el que hi havia anat a buscar. Tot i saber de què anava la història d’aquells guillats pels llibres, no sabia desprendre-me’n i me’l vaig empassar altre cop de cap a cap. O se’m va empassar en unes hores.
Segurament que a l’origen d’una relectura hi juga l’atzar. Un dia qualsevol, sense esperar-t’ho, et cau a les mans un llibre que ja has llegit. Això sol passar a les llibreries. A la secció de novetats et trobes davant de reedicions d’obres que ja tens llegides, però sents que et reclamen. No cal dir en mercats de llibres vells, on emergeixen llibres en l’edició que vas llegir fa temps i que potser fins i tot tens a casa. En una relectura el que em sembla decisiu i el més interessant és el paper de la primera lectura. Si els camins que ens porten a llegir són atzarosos, no ho són tant, diria, els que ens porten a rellegir. Hi ha, si més no, el factor determinant de la primera lectura, sense la qual no hi ha segona.
Per això em sembla interessant la pregunta «què rellegeixes?» És una pregunta típica de cistell de cireres. N’agafes una i te’n surten més a penjolls. L’últim penjoll, què rellegeixes, seria tot un altre cistell de preguntes que pengen de la primera: «què llegeixes?». Ah! Ara m’oblidava de dir-te que els llibres que engeguen la correspondència entre els dos quellegistes de 84, Charing Cross Road són una col·lecció d'assaigs de William Hazlitt i un llibre sorprenent de Robert Louis Stevenson, no pas cap de les seves novel·les famoses i més rellegides, com L’illa del tresor, (que el teu avi se sabia de memòria i es repetia, quan va perdre la vista), sinó igualment unes proses assagístiques de títol sensacional, Virginibus Puerisque. Te’n recordes, del llatí amb la conjunció "i", que, posposada al nom? Faria Per a noies i nois. O Per a nenes i nens. M’agradaria de saber-ne més d’un llibre que, amb un títol tan friqui del creador de personatges com el doctor Jekyll i míster Hyde, despertava l'interès de l’Helene Hanf. 