Hi ha teòrics de la comunicació que auguren un mal futur a la premsa digital. Diuen que li passarà el mateix que als diaris gratuïts. Passada la foguerada, no hi ha més llenya que la que crema, que és la d’uns pocs, els pocs de sempre que dominen el negoci, i la d’uns més pocs que han sabut trobar el seu nínxol de mercat: informar fent pensar.
Vés a saber. El cert és que avui m’ha fet il·lusió el correu que la Clara Terricabras m’ha enviat dient-me que acabava de llegir al diari ARA l’entrevista que em fa Adam Martin. La Clara és a Tubinga, jo encara no sabia que el diari publicava l’entrevista avui i ella ja l’havia llegida! I com que no tinc subscripció digital, no l’he poguda llegir fins que he anat a prendre cafè a la rebotiga de can Foix de la plaça de Sarrià, on tenen l’ARA i els altres diaris de paper en català. Llevat d’un. Després l'he comprat al quiosc. Només faltaria!
La il·lusió no és per l’entrevista, que, per cert, està molt bé. M’afavoreix molt, perquè l’Adam Martin em fa parlar amb una propietat i una precisió que ja voldria tenir. I que tu, Clara, amablement em pressuposes. No, no, em sembla que el mèrit és del periodista, que aconsegueix de resumir dues hores de conversa en dues columnes que es llegeixen en cinc minuts. És la virtut i el vici de la reducció. No sóc, posem per cas, “fundador de la Universitat de Vic”, com assegura el subtítol, sinó el “primer rector de la Universitat de Vic refundada”, o restaurada, o restituïda. Però això és massa llarg per a un titular.
 |
| foto, Jordi Pizarro |
Com també m’afavoreix la foto. Diuen que els Torrents i les Torrentses jovenegem. No ho sé. Millor dit, no sé si “jovenejar”, que el DIEC no defineix prou bé, és cosa bona o dolenta. En tot cas semblar més jove del que sóc vol dir que sóc més vell del que aparento. No és el cas, en canvi, de la Torrentsa Carlota, que a les fotos de l’ARA de fa quinze dies, el 3 d'aquest mes, és tan jove com en la realitat.
La il·lusió no és, doncs, només per l’entrevista, sinó pel correu de la Clara que, de Tubinga estant, de bon matí em diu que l’ha llegida a l’edició digital del diari ARA. Una meravella, per a mi que, quan hi era, a Tubinga no arribava cap diari d’aquí de cap mena, sinó per correu postal al cap d’una setmana. No sé si té o no té futur la premsa digital. El que m’agrada és que té un present esplendorós per a diaris com l’ARA, que els savis classifiquen com a diari d’opinió i que els lectors el llegim perquè, a més d’informar-nos, ens agrada pensar.
