Quan queden sols i no els veiem, m’imagino que els llibres salten i ballen, corren d’una estanteria a l’altra, juguen a saltar i parar, es fan petons, s’expliquen coses de qui els ha anat a comprar a la llibreria, aconsolen els llibres que ningú no llegeix o que només de tant en tant algú fulleja. Com es diu allò de fer córrer els fulls i parar a l’atzar i llegir les primeres ratlles i, si t’agraden, hi tornes, i ho repeteixes fins que te l’emportes o el deixes estar? Com es diu allò de confondre tenir un llibre i tenir-lo llegit?
Es veu que tenim tants i tants llibres abandonats, sense adonar-nos dels tresors que hi trobaríem, si els llegíem. La vida secreta dels llibres és tan secreta que ningú no la sabria escriure. Quants llibres tenim que pateixen el nostre desdeny. Com aquest que fa dies que tinc damunt la taula i no trobo el moment de llegir-lo. Suara me’l mirava pensant si no valia més desar-lo d’una vegada a la lleixa que li pertoca i donar-lo per llegit. I m’ha fet cosa. L’he deixat estar altra vegada aquí, prometent-me que no trigaré a posar-m’hi.
Quin llibre t’ha inspirat enviar-me el video The Joy of Books? Devia ser un llibre joiós de ser llegit. Perquè no hi ha res com un llibre real i els llibres reals ni dansen ni ballen ni es fan petons. Comuniquen en silenci la joia de la lectura, que és la joia de saber-se llegits sumada amb la joia de llegir-los. There’s nothing like a real Book. Així, en anglès, que sembla que soni més convincent, com la llengua d’allà des d’on arriben els seus parents sobrevinguts, els irreal Books.
