La imminència del viatge que em portarà a Roma em té en suspens. No hi he tornat ni em pensava que hi tornaria mai més, després d’estudiar-hi tres anys i anar-me’n amb el sentiment que me n’acomiadava per sempre. De tant que em va donar, de tant que em va prendre, Roma se m’havia enquistat a la memòria com un amor frustrat que no valia el retorn. Una foto fixa que em coneixia prou bé, ben guardada a l’arxiu dels souvenirs. Quina degradació, la que converteix un record en souvenir!
La ciutat que un dia ens hagi seduït, la portem incrustada a la memòria, viva entre els altres records, sotmesos tots a l’amenaça de l’oblit, a l’erosió de la memòria, a l’alquímia de l’evocació. Sovint en recordem, més que la ciutat, les circumstàncies de la seva seducció, les vivències localitzades en el Google Earth interior. Llavors recordar-la és recordar la ciutat com l’escenografia d’una història, posar argument als seus itineraris urbans, recobrar-ne percepcions convertides en records.
Tornar a la ciutat que un dia ens va seduir i ens va frustrar és l’aventura impossible de remuntar el curs de la vida. Tornaré a Roma, però serà una altra Roma. Aquella, la que em va seduir i em va frustrar, la guardo en un replec de la memòria i de tant en tant la visito. A vegades amb amargor, a vegades amb tendresa. Sempre amb recança. Com la que ara sento, quan m'acosto a tornar-hi davvero.
