Desfilen les imatges nocturnes de la Viena de la postguerra, els carrers soterrats del clavegueram (l’única ciutat que funciona sota terra), la nòria del Prater, els vells palaus escrostonats, la policia de les quatre potències guanyadores de la guerra, el petit poble xafarder i els criminals enriquits amb els medicaments d’hospitals per a infants.
Cap poder com el de la indiferència i l’altivesa de la Valli avançant en la seqüència conclusiva per l’avinguda d’arbres hivernals del cementiri, mentre Cotten, l’escriptor sense ambició literària, l’espera que passi, impotent i sense ambició de retenir-la.
La ciutat atrinxerada a la memòria de les vivències és més forta que la de ficció. La indiferència, més forta que la negació. Demà a Roma m’esperen munts de runa reciclada al clavegueram de la memòria.
