Al poeta Tranströmer que m’ensenyà que podria ser, com ell, «una T en la massa infinita del Text».
Rere el vidre del terrari / els rèptils / estranyament confusos.
Una dona estén roba / en silenci. / La mort està en calma.
A la fondària de terra / rossola la meva ànima / com un cometa en silenci.
(Traduït de l'alemany)
