Existeix una aristocràcia oberta a tothom, però poc nombrosa; una aristocràcia invisible, dispersa, sense diplomes, però més brillant que cap altra; sense poders visibles, però sovint dirigeix el món. D’ella han sorgit els prínceps més sobirans que, segles després de morir, encara dirigeixen les accions dels humans.
Vosaltres podeu formar part d’aquesta aristocràcia: ella us convida, ella us espera. L'únic requisit d'admissió és que us hàgiu lliurat sense moderació al plaer que s’anomena la Lectura.
Els vostres pares us reprotxaran de perdre el temps i desviar el vostre esperit, si us veuen llegir obres que no us ajudin a aprovar els exàmens. Els vostres educadors, que estan ben lluny de pertànyer a aquesta aristocràcia, us desaconsellaran els llibres que ells no han llegit i us diran que la lectura és un vici.
Meravellosa contradicció! Nosaltres elevarem el nostre vici a la dignitat d’una passió.
La Setmana del Llibre en Català i la trobada de quellegistes de demà 17 de setembre de 2011 m’han enfonsat en el vici i elevat a la passió, llegint Valéry Larbaud a Paradisos de paper, recull de reflexions sobre els llibres i la lectura, publicat l’any 1927 per la Llibreria Catalònia Els paradisos de paper s’han convertit en paradisos digitals. No hi fa res. El vici és el vici. L’únic que no embafa. La passió és la passió. L’única que no consumeix.
