Pàgines

dimarts, 12 de juliol de 2011

PLENILUNI

I la lluna plena de juliol? Qui l’esperarà, quan tramunti el Montseny i cobreixi la nit amb el Vel de Maia i emboliqui les Guilleries i la Plana de Vic amb una gasa de boira? Qui s’il·luminarà de la seva llum i veurà la realitat convertir-se en aparença i l’aparença en realitat? Jaume, Ton, qui ens contarà les històries que ens repetim cada any sota els castanyers bords de Puiglagulla? Qui penjarà a la paret de la memòria l’exvot anual de l’ascensió a la muntanya del pleniluni de juliol? Qui ens comprendrà com ens comprenem sense dir-nos res, mentre baixem en silenci pel camí enllumenat de llum de lluna, com sota un Vel de Maia protector?Mentre veiem al fons de la Plana el gran forat negre de contaminació lumínica on a les palpentes un dia vàrem encendre un fanal que encara crema. Som el somni o el somni és això que un dia vàrem somiar? La plenitud lunar que ens envolta i ens acull contra la foscor de l’obscurantisme. Jaume, Ton, sempre ens quedarà la lluna plena que entre ombres lluminoses de pins nocturns ens protegeix de la llum solar que abrusa de tanta estultícia combinada amb arrogància.