Postscriptum
Venim de coses insignificants, amic Joan Triadú. Tan insignificants com el teu Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs que persisteix en la sorpresa anual del Festival Internacional de Música. A la inauguració hi vaig llegir paraules de record i homenatge a tu que d’ençà de 1944 no hi eres per primera vegada (1). Però, sí que hi eres. Hi eres d’una altra manera, l'única significant. Hi seràs sempre, encara que s’enduguin el Festival a llocs més (in)significants que Cantonigròs.
Hi ha els qui venim d’atzars i de sorpreses i els qui no vénen de cap atzar sinó del cálcul militar i la racionalitat bèl·lica d’un divuit de juliol de fa setanta-cinc anys. Tu véns del teu Concurs de Poesia de Cantonigròs que et va convertir en un atleta de la cultura, una forma persistent de significat en un màxim d’esperits entre els quals voldria comptar-me.
(1) Paraules d’homenatge a Joan Triadú en la inauguració del Festival Internacional de Música de Cantonigròs. 14 de juliol de 2011
