dimecres, 27 de juliol de 2011

AIGUA SOBRE AIGUA

Aigua sobre aigua en aquest dia de juliol insòlitament plujós i fred, rebel al calendari convencional. La pluja desplega vels boirosos que semblen fer emergir la vall de Sau del fons de les aigües de l’embassament. Com si el Sau d’abans enyorés de veure els cingles que el flanquegen i s’hi projecten. Els espadats de Tavertet a la banda del Collsacabra i els de la Roca del Migdia a la cornisa de Savassona. Parets desafiants i pretensioses de franges roges i blanques, presoneres del mirall de les aigües que empresonen. El verd aspre, guiller de Guilleries, es dilueix en un verd aqüós d’aigües immòbils. La tofa esponjosa del bosc es vessa damunt els llavis de la riba de l’estany i s’enfila rost amunt pels esqueis. No hi ha cel. No hi ha paisatge. Hi ha el baf primordial. L’abans de tot. L’abans del no-res.
Ens ha portat a Sau el pretext d’un dinar que ens teníem emparaulat amb ma germana de Vic. «Anem a Sau?», hem dit. «Hi veníem de petits en aquesta època. Hi farà de bon enyorar-se». No és només l’atzar ni la improvisació que ens hi ha guiat. És el pondus íntim, la càrrega de les vivències d’infantesa aquí, al fons d’aquestes aigües inquietants on hi havia el Molí de Sau, la casa familiar de la mare, dels avis, dels avis dels avis, posseïts i posseïdors d’aquest esvoranc que obre el riu en cerca del mar. D’aquí va emergir la mare, una de les vuit branques Bertrana que es varen establir Ter amunt i Ter avall. Aquí, un dia de juliol de fa anys, atemorida per la rebel·lió del fonamentalisme cristià que es va «alçar» contra la democràcia, hi arribava la mare en cerca de refugi, amb els seus cinc fills i amb el sisè a la panxa. «Jo era la que feia quatre i tu el de la panxa de la mare. A estones em portaven a coll la mainadera o un dels grans. Recordo on dormíem i que se sentia la remor de l’aigua de la resclosa». «Jo també me’n recordo, de la remor de l’aigua d’abans de néixer».
Aquí, al fons d’aquesta vall submergida, un dia de juliol de fa setanta-cinc anys, van trobar els cadàvers dels amos del Molí de Sau. Un militar s’havia declarat en guerra contra la democràcia i la nació catalana i va mobilitzar tots els monstres. Com el monstre noruec, fonamentalista cristià, que «es declara en guerra contra la democràcia» en aquests dies de juliol de 2011, plujosos i freds també al sud d’Europa.