PREFERIRIA NO DESINDIGNAR-ME

Hi ha balcons del Raval de Barcelona que ostenten penjada a la barana, com un domàs en dies de festa, la pancarta inquietant i anodina alhora que proclama «Volem un barri digne». Ahir, tornant de dinar en una casa de menjars del carrer de la Riereta, al costat d’una mesquita, i passant pel carrer d’En Robador, camí de la llibreria de l’Institut d’Estudis Catalans, flotaven a l’aire preguntes sobre la dignitat, la indignitat i la indignació, mentre sonava de fons un recitatiu dels versos de Salvat-Papasseit:

Ara no es fa, però jo encara ho faria
—si d'un amor sofrís el desengany—
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.

«Oi que sí?» ens deia un desconegut que volia saber qui tenia més dignitat per fer un barri digne al Raval, si els indignats ara esdevinguts indignadors o els indignadors ara convertits en els més indignats. «Oi que el desengany més fort és el desengany de l’amor de la dignitat del meu país?».

Llavors, des d’una finestra, treia el cap un home que semblava filòleg dialectalista de l’Institut, però era l’escrivent de Melville que l’aconsolava dient-li que no li faci por el descobriment de certes coses, encara que li causin indignació i encara que el paralitzin i el portin a la malenconia i a la inacció. «Mai no anireu tan lluny que no pugueu tornar a l’amor del país».
I Bartleby li posava un enigma:

Què apar més visible, oh digne digníssim,
l’indignat en l’indignador o l’indignador en l’indignat?

I amb gran sorpresa l’home interpel·lat com a digne digníssim feia de resposta:

L’indignat en l’indignador per roses i lliris
és vist, per delícies, perfums i dolçor;
l’indignador en l’indignat és vist per martiris,
treballs i dolor.

Mentre sonaven els versicles de Ramon Llull, hiperverdagueritzats, les onades d’indignació pujaven pel cantó de mar, seguides d’onades de tristesa, temença, pietat, deseiximent i, a la fi, tornaven les primeres portant més indignació.

Sense esperar-ne resposta, l’escrivent filòleg li aconsellava: «Jo de vós, no em desindignaria. Preferiria no desindignar-me.» I se n’anava Rambla del Raval avall, on jugaven criatures de vides lligades a l'atzar de la mar.