A l’origen de l’Agnotologia hi ha l’experiència del professor de la Universitat Colúmbia Stuart Firestein, que ensenyava Neurociències i posava de lectura obligatòria un manual de referència, de més de mil pàgines, escrit per un premi Nobel. Resulta, però, que al cap d’uns anys Firestein va descobrir que els seus estudiants, tot i treure bona nota, acabaven el curs amb una actitud inacceptable: es pensaven que les Neurociències eren perfectes i que totes les preguntes interessants que els neurobiòlegs es poguessin fer ja tenien la resposta adequada. A partir d’aquell dia es va posar a ensenyar “Ignorància”, No Saber, Neciència, i sovint convida col·legues de disciplines diverses perquè vagin al seu curs a explicar als alumnes el que no saben, el que no sabien fa deu anys i el que els agradaria saber d’aquí a deu anys més. Robert Proctor, historiador de la Ciència de Standfort li va posar el nom, Agnotologia, teoria del no saber. La unitat de mesura de l'Agnotologia és BUSH.
Ja sabem, doncs, que no sabem alguna cosa més: mentre a l’Europa Zapatero/Mas preocupa la deriva de la societat secreta universitària cap a l’autisme marginal i la governança de la Universitat sense universitaris, a l’Europa Merkel estudien Agnotologia, ciència de la neciència. Cada dia descobrim alguna cosa més que no sabem, que potser no sabrem mai, que tampoc no ens cal saber-ho. Ens crèiem allò de la Societat Oberta i allò de la Societat de la Informació i del Coneixement. Si de la Universitat no en sabem gaire res, per què n’hem de voler saber més? Si al món de l’Economia, de la Política, de la mateixa Ciència, hi ha tantes societats secretes, la ciència del no saber és imprescindible per a saber-ne més.
(1) “Ara un Consell Consultiu a la UVic?” El 9 Nou 10.06.11.
