La gent estrena el camí nou amb indiferència, però amb un deix de satisfacció per la novetat. És un petit tram d’un dels vells camins que venint de mar travessa l’Empordanet cap a ponent. Aquest ve de Pals, passa pel pla de Boada i s’enfila a la Muntanya Seca, cap a les Gavarres, Pentaleu, Peratallada. Surt al costat de l’aparcament, puja entre els olivars d'en Barrull i d'en Cisterna i dóna al camí que careneja per la pineda a una banda o planeja, a l'altra, arran dels camps que s'ajauen arran del bosc. Aquest tram s’havia deixat perdre, convertit en rec, i estava exposat a la insaciable voracitat parcel·lística. A la fi l’han restituït i sembla com si tot l’entorn s'hagués esponjat. El perjudici serà per als conills que hi han construït una urbanització exclusiva de caus, cataus i galeries. Els marges i les parets seques estan foradats de conilleres com un formatge. El tronc de les oliveres els han hagut de calçar per a protegir-los del rosec dels conills.
Estrenar un camí fa pensar en estrenar sabates per a caminar-hi. Portar sabates noves, o les vambes noves, encara és símbol d’il·lusió, d’anar content pel món? Quan de petit estrenàvem espardenyes, havíem d’anar a ensenyar-les al pare, que invariablement ens deia «a veure si corren» i corríem un tros amunt i avall. Em seblava absurd, perquè sabia prou que no eren les espardenyes que corrien sinó els meus peus, però ho considerava un element més de l’operació d’estrenar espardenyes. Consistia a anar a cal barber, on la barbera venia espardenyes i cordons i bola d’embolar sabates i colònia i brillantina i fixador, demanar unes espardenyes que duressin molt, millor de cànem que d’espart, emprovar-les, mirar que anessin ben justes, perquè ja es donaven, dir a la barbera que passaria el pare a pagar-les, tornar a casa a ensenyar-les i demostrar que corrien molt.
Vaig a estrenar el camí. Ja sé que no és nou sinó tan antic com l’anar a peu per aquests verals de les Gavarres, però em fa il·lusió pensar que l’estreno. Gairebé em posaria a córrer per veure si aquest camí nou és tan bo com ho eren les espardenyes noves.
