En el llibre Tombes i Lletres veig desfilar l’homenatge fotogràfic i literari a 41 escriptors que reposen en l’oblit de la immortalitat dels cementiris nostres sense epitafi els uns, sota epitafi gloriós o anodí uns altres. De Ramon Llull a Baltasar Porcel, d’Ausiàs March a Jesús Moncada, de Jacint Verdaguer a Miquel Martí i Pol, de Caterina Albert a Maria-Mercè Marçal, de Josep Carner a Vicent Andrés Estellés. Encapçala el seguici Pompeu Fabra, escriptor per tots els escriptors, «seny ordenador de la llengua catalana».
De primer sembla un ofici de difunts oficiat per 41 escriptors d’avui que aspiren a l’epitafi, després de tancar la pròpia obra i entrar en el procés obert de la immortalitat. Escriure, crear, és lluitar contra l'oblit. Els uns s’aparellen amb els altres i ballen la dansa incessant de la mort i la vida. Les tombes són mudes, però els escriptors morts parlen cada vegada que un lector els fa parlar llegint-los. I parlen més quan el lector és escriptor que afegeix poesia i relat allà on el deixà l’anterior.
Els poetes i narradors de Tombes i Lletres s’han anat aparellant per formar la cadena immortal de la parla catalana. Començant amb Antoni Puigverd i Pompeu Fabra que obren la dansa, passant per les parelles de Jaume Subirana amb Salvat-Papasseit, Jordi Lara amb Martí i Pol, Joan Ollé amb Salvador Espriu, Isabel-Clara Simó amb Vicent Andrés estelles, Damià Pons amb Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira amb Jacint Verdaguer, fins a Albert Roig que tanca el seguici amb Andreu Vidal, portador de la pròpia calavera. 41 parelles que dansen la dansa de la vida contra la mort que els escriptors/lectors catalans dansen d'ençà que escriptors/lectors catalans hi ha.
Tombes i Lletres. Urna i triomf. Amb els editors Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, que amb aquest llibre estrenen les edicions de Sidillà, de la Bisbal d’Empordà, hem portat l’urna de cendres al Temple Romà de Vic. I l'hem presentada en aquell entorn tombal i triomfal. Mentre expliquen que Sidillà és el nom d’un poble medieval que les arenes del Ter colgaven periòdicament allà on la gent de Foixà situen Sant Romans de les Arenes, veig l'urna cinerària transformar-se'm en triomf. Veig Petrarca enfilat a l’enteixinat del Temple assenyalant-nos el setè triomf. Avui els triomfs són sis més un: de l'Amor sobre els homes, del Pudor sobre l'Amor, de la Mort sobre el Pudor, de la Fama sobre la Mort, del Temps sobre la fama i de l'Eternitat sobre el temps. Diu Petrarca que el setè triomf, derivat de la seva concepció humanista del món, és el del poder creador dels humans sobre el poder destructor dels deshumans. "En un món que globalitza l'horror d'un destí sense humanitats, algú continua la creació de fer-nos humans. (Molt solemne, Petrarca, però hi toques; la cosa va per aquí, em sembla).
Quan tornem per l'Eix cap a l'Empordà petit, els llums de Pals semblen ulls que ens espien.
