Sabia que havies anat a Torelló a sentir «Verdaguer llegit per Segimon Serrallonga» i que, anticipador de mena com ets, hi vas anar tres setmanes abans. No sabia, en canvi, que, descartada l’audició després de comprovar al telèfon que jo era a Barcelona, vas anar a comprar butifarres i et vas obrir el cap contra una porta de vidre. És diumenge vinent, 10 d’abril, que toca venir a Torelló, on espero veure’t amb els nyanyos guarits i resplendents com els de Moisès baixant del Sinaí, però amb el cap ben obert i exclamant amb en Segimon:
Oh cap, fardell
i embull de focs!
Oh cap sempre de caça!
