7 d’abril (el més de la crueltat) a quarts d'1. T’escric d’urgència, Segimon, perquè no sé a qui escriure que ho pugui entendre. Passa això: fa un dia d’abril d’aquells de poeta, pujo a Vic, arribo a la Universitat, aparco al centre del triangle format a) pel Verdaguer llagosta d’ales plegades d’Alfaro, b) per la Facultat del Verdaguer de Perejaume, aquell que guixa amb el nas la pissarra de la negror, i c) per la Torre dels Frares (no sé quins) –tan ben alineada amb la plaça del mercat–, on hi ha EUMO Gràfic i EUMO editorial i la sala que porta el teu nom. Doncs, jo que surto de l’auto i amb qui topo de cap en una i altra soca? Amb Josep M. Castellet, un dels eixarmats per tu, que ha vingut a comprar la meitat d’EUMO editorial de part d’Edicions 62. Apunta-t’ho: 7 d’abril de 2011. Dies h. No he vist els venedors enlloc i, quan me n'anava pensant que diumenge 10 d'abril farà nou anys que vas morir i jo aniré a Torelló a parlar de com ens vas llegir i ensenyar de llegir Verdaguer a la teva manera ascensional, m'ha semblat que et veia a l’altra banda, al teu espai verd, on he rellegit el teu testament Manifest als joves escriptors, mentre Montserrat Grau me'l deia a l'orella, i m’he repetit l’aforisme d'en Toni Pous:
Societas
Qui no sap posar una taula
a la plaça del mercat
s’ha de vendre i és comprat.
Llavors he pensat en el gest de T.S. Eliot, quan obre La terra gastada amb un eixarm del mes d'abril:
Cruel arriba el mes d'abril, llevant
lilàs en terres mortes, barrejant
memòria i desig...
La memòria i el desig que la crueltat del mes d'abril ens portarà demà, també demà 10, a ficar a les urnes. Fins diumenge, amic, entre Dos Rius.
