Pàgines

diumenge, 6 de març de 2011

AL POT PETIT HI HA BONA CONFITURA


Al pot petit hi ha […] bona confitura
La Universitat de Vic és a punt de llançar una nova campanya promocional amb el lema “Al pot petit hi ha la bona confitura”, per «posar de manifest tots els avantatges que, pel fet de ser petita, pot oferir als seus estudiants, a diferència de les grans universitats metropolitanes».

Justament acabo d’enllestir un article sobre el futur de les universitats petites, que tanco amb aquest refrany modificant-lo, sense l’article. De bona confitura n’hi ha al pot petit, al mitjà i al gros. La qualitat no és qüestió de quantitat. De bones universitats, com de dolentes, n’hi ha de grosses i de petites.
A més, tractant-se d’una campanya promocional, innovar en un refrany que representa la saviesa fossilitzada, és un valor afegit que augmenta l’atractiu publicitari, sense molestar les «grans universitats metropolitanes» i guanyant un decasíl·lab perfecte, Al pot petit hi ha bona confitura. Això sí, llegiu fent diftong a hi ha, sinalefa, i obteniu deu síl·labes amb accent a la sisena.

Mentrestant s’ha difós la mala notícia que lliga la Universitat amb Gadafi. La London School of Economics, una de les «grans petites» o "petites grans" institucions universitàries de prestigi mundial, ha hagut d’acceptar la renúncia del seu director, a causa dels tractes amb el règim de Gadafi i de les donacions del fill del dictador de Líbia, que també ha plagiat la tesi de doctorat. «També» vol dir com va fer el dimitit ministre de Defensa alemany, en connivència amb membres del tribunal de la Universitat de Beyreuth, Baviera.

Temps revolts aquests que veuen caure en la immoralitat de l’afany de lucre i del triomf al preu que sigui dos baluards de la institució universitària a Europa, la del model Humbold a Alemanya i la del model Newman al Regne Unit. El mal causat no el reparen pas les dimissions. Per què els responsables no són expulsats del sistema universitari per prevaricació? Caldrà plantejar la qüestió de fons sobre els valors de la Universitat actual, el primer dels quals és l’Ètica, tant en temps de prosperitat com de crisi econòmica asfixiant. Qui són aquests dirigents universitris que es pensen que tot es compra i es ven: siguin cursos, coneixements, informes, influències, a canvi de petroli de dictador, siguin tesis i títols de doctor a canvi de favors de ministre de l’Exèrcit.

A la Universitat cal resistir la temptació de confondre la qualitat educativa amb l’èxit. Al pot petit hi ha bona confitura, i tant!, encara que el pot no desfili a la passarel·la de l’star system universitari dels rànquings de «les millors universitats».