diumenge, 27 de febrer del 2011

L'IMPOSTOR


Les Confessions de l’impostor Fèlix Krull, l’última novel·la del gran Thomas Mann, torna a tenir lectors a l’Alemanya governada per Merkel i el seu ministre de Defensa, el baró de Guttenberg, enxampat en flagrant delicte acadèmic de plagiar més del 20% de la seva tesi doctoral i castigat a tornar el títol de doctor a la Universitat de Bayreuth. De moment, però, exonerat de renunciar el càrrec de ministre, perquè és una qüestió menor. Ho assegura la senyora cancellera, dama de conviccions luteranes, generosa envers el baró catòlic i entesa en política pragmàtica on els vicis privats i les públiques virtuts no es distingeixen gaire.

El lector català pot llegir la corrosiva i entretinguda novel·la de Thomas Mann en la destra traducció de Jordi Llovet. Maldestrament, però, l’editor l’encapçala amb un títol, Confessions de Fèlix Krull, d’on ha caigut allò que distingeix el personatge i la seva trajectòria, la impostura, l’estafa, l’engany, el plagi, la còpia.

És també una estafa al lector, que té el dret de saber des del principi que qui es confessa és un hochstapler, impostor, estafador, saltaterrats, cavaller de fortuna, alt representant de la pitjor picaresca del segle XX. Al títol anglès és Confidence Man, al francès filibustière, a l’Enciclopèdia Catalana és aventurer, altres proposen lladre i farsant o simplement estafador.

També li aniria bé un títol com Confessions del gran sapastre Fèlix Krull, que recorda Ferran Canyameres i El Gran Sapatre Puig i Ferreter. Una proposta atractiva és la de cavaller d’indústria, com fa la traducció italiana: Confessioni del cavaliere d’industria Felix Krull, on cavaliere pren avui un nou sentit, remetent a Berlusconi. En català, cavaller d’indústria és «el qui viu d’expedients il·lícits», segons la concisa definició del diccionari oficial.

Quan traduïa El capitalisme monopolista de Baran-Sweezy, on es retrata la figura de l’empresari triomfant, algú em deia que traduís tycoon per «cavaller d’indústria», però vaig preferir «magnat». En castellà també tradueixen El último magnate de F. Scott Fitzgerald, però s’hi deixen l’essencial que són els amors, The Love of de Last Tycoon.

Tornant al baró de Guttenberg ministre: si al llarg del segle XX la impostura, l’estafa, el filibusterisme, la corrupció i els expedients il·lícits es van emancipar d’altres temes literaris i escriptors com Mann s'hi varen apuntar, sembla que al segle XXI continuaran fornint matèria literària del gènere picaresc. De moment entre nosaltres tenen actualitat en estudis com El preu de la fam. L'estraperlo a la Catalunya de la Postguerra, de Laura de Andrés, o en els escàndols que esquitxen la classe política i empresarial, que de moment inspiren reporters periodistes.


Pel que fa a la impostura acadèmica el cas del baró de Guttenberg ha creat un gran malestar en el món de la Universitat i la Ciència, on són conegudes les pràctiques fraudulentes de tesis doctorals de “retalla-enganxa” i articles de segona mà presumptament originals, escrits per negres, però signats pel cap del departament.