Dius: «a 14 anys em vaig apoderar d’una Zeiss Ikon paterna i ja no vaig poder parar». Vols dir, doncs, que no va ser a l’inrevés? La Zeiss paterna es va apoderar de tu i ja no vas poder parar.
La passió és ser posseït abans que posseir. En tot cas la fotografia com a passió deu ser una cosa com sentir-se atrapat per la imatge que a través de l’objectiu atrapes amb la mirada. Fotografiar deu ser objectivar tot el que de subjectiu posen els ulls en els «exteriors», siguin rostres, siguin paisatges, escenes o ambients. El procés comença i acaba als ulls, però el que és decisiu és que hi comença.
«No poder parar» deu ser l’expressió genuïna de la passió possessiva. Et posseix la càmera. Esdevens càmera. Ets un dispositiu òptic que crea imatges, abans de captar-les. Ets aquella Zeiss Ikon que es va apoderar de tu a 14 anys. Carl Zeiss, l’òptic, era de Weimar i a Weimar va començar a fer lents, quan Goethe, posseït per la passió literària i científica, hi escrivia versos immortals, excogitava teories sobre els colors, basades en «l’observació de les coses en la llum», i moria cridant «Llum, més llum!». Zeiss, un altre posseït posseïdor.
