dimecres, 1 de desembre de 2010

PASSIÓ ADÚLTERA














Ah, estimada Natàlia Soynónskaia! El dolor sembla ser la nostra sort comuna. El dolor i la humiliació de veure’ns sotmesos als rics i als poderosos fins i tot en allò que tenim de més nostre. És que ni tan sols no sabem explicar el nostre amor? Ni tan sols no sabem construir el relat del que ens passa quan ens estimem. No ho enténs? Ells sí, vull dir Lev Nikolàievij Tolstoi i la seva dona Sofia, ells sí que en saben. Diuen els savis que ningú com ells ha aconseguit de narrar la passió adúltera. Has llegit la Sonata a Kreutzer? Ni ningú com ells ha sabut explicar la infelicitat conjugal. Has llegit La felicitat conjugal? És que la nostra passió i la nostra infelicitat no són autèntiques com les seves? O és simplement que no sabem escriure? No ens passa el mateix que a ells o és que no sabem dir-ho com ells? És que Isabel de Galceran o Laura no senten la passió adúltera amb tanta intensitat com Anna Karènina? O és que Narcís Oller i Miquel Llor no la saben narrar com Tolstoi? Jo no m’ho crec, però jo no sóc ningú. Només sóc qui pot dir-te: llegeix, estimada, el llibret de Tatiana Kuzminskaia, Destí d’una dona de poble, traduït per Josep M. Farré Pedrós. Un conte que no figura als programes ni als suplements de llibres dedicats al gran Tolstoi en el centenari de la seva mort. Si el llegeixes, a més del dolor, tindrem en comú el privilegi de la lectura d'una història d’amor dolorosa i tanmateix joiosa. Ja ho veuràs. No et perdis el final. Ja em diràs si no confirma dues coses: que el destí d’Aníssia, la pobra dona de baix de tot, és tant o més noble que el de la dama de l’alta societat Anna Karènina i que la passió adúltera d’Aníssia per Matvei és d’una tendresa superior a la de l’esbojarrada bleda Anna pel comte Vronski. Per això l'Anna es mata i l'Aníssia viu, casada amb un altre, repetint-se que el va estimar perquè era senzill de cor. Sí, llegeix-lo, a veure si arribes a pensar com penso jo mateix que en la història d’amor escrita en cent pàgines per Kuzminskaia hi batega un amor i un dolor com els nostres tant o més intensament que en les inacabables mil de la telehistòria escrita per Tolstoi. Diuen que Tolstoi i Sofia ensenyaven a Tatiana Kuzminskaia a escriure i que li corregien el que escrivia. Encara millor. A mi la cosa em confirma que els senyors sabien que més enllà de Yasnaia Poliana hi havia enamorats i enamorades com Aníssia, Danilo i Matvei. Qui sap si el 20 de novembre de fa cent anys, quan Tolstoi moria en una estació de tren de rodalies, no fugia de l'estació central en cerca de la seva Aníssia.