La cadira buida de Liu Xiaobo a Oslo fa pensar que a l’imaginari de molts catalans, al saló on reparteixen els premis Nobel, hi ha una cadira permanentment buida. És la corresponent a la llengua catalana, exclosa dels premis de Literatura perquè l’estat espanyol la té segrestada, sense internacionalitzar-la. No és pas per rebaixar la gravetat del cas Liu Xiaobo ni per equiparar la flagrant injustícia de no deixar-lo anar a recollir el seu Premi de la Pau. La nostra cadira buida és per denunciar una altra flagrant injustícia: l’exclusió del català a tenir un premi Nobel de Literatura.
També és per recordar que cap premi Nobel de literatura en castellà, altrament dit espanyol, hagi fet mai cap gest a favor de la llengua catalana. Al contrari. L’últim ha anat a Oslo i ho ha aprofitat per atacar nacionalistes democràtics amb eixordadors brams d’ase hipernacionalista. La cadira buida és dues vegades buida.
