Després de llegir La Plaça del Diamant, de Marguerite Duras, he començat el Canigó, de Manuel de Pedrolo. Me’ls ha descobert Pierre Bayard a Et si les oeuvres changeait d’auteur? on llegeix Els germans Karamazov, de Zola, i Madame Bovary, de John Le Carré. Després d’ensenyar-me a sentir a parlar de llibres que no han llegit, també aprenc a Bayard de no parlar dels que llegeixo. Amagar les fonts, disfressar-les, donar pistes perdedores, confessar-ne de falses, és avui més que mai l’art de llegir creativament. Reescriure l’obra és l’única forma interessant de lectura. No sóc sinó lector de l’escriptor que espera de ser reescrit, perquè és l’única via d’escriure. Com Eugeni d'Ors espera amb candeletes que li llegim Le Plagiat par anticipation. De qui és El quadern gris?
