Pàgines

dimarts, 21 de desembre de 2010

SOM L'ECO D'ALLÒ QUE DESCONEIXEM


Sabem que no existeix i per això hi creiem. Si existís, no hi creuríem, ho sabríem. Saber, creure, heus aquí la qüestió. En diuen ciència i fe. Però potser no es tracta tant de ciència com de coneixement. La fe, no és també una forma de coneixement, encara que no sigui ciència?

Quan érem petits, no ho sabíem. Per això hi crèiem. Existia. Ara que sabem que no existeix, ho sabem sense creure-hi. «Ja és savi», dèiem de qui sabia d’on venien els nens i qui eren els reis i el tió. La saviesa dels qui deixaven de creure en les bases de la innocència i descobrien les de la humanitat. Allò que existeix, ho coneixem o ho desconeixem. Allò que no existeix, ho creiem o ho descreiem. És el més enllà de cadascú? El desconegut d’on som l’eco?

 
(Llegint Mein Jenseits, de Martin Walser)