LA NAVE DELL'UNIVERSO

Si voleu navegar en la nau de l’univers, si voleu sentir els gemecs de la terra mig negada, escolteu els versos de L’Atlàntida de Verdaguer en la veu de Vinicio Capossela a la presentació del nou disc de Cabo San Roque. Són els versos contundents i alhora musicals, escruixidors i xiuxiuejants, temibles i amables, agressius i manyacs d’algú que ha tocat el sublim, el terrible, el No-res i el Tot. Algú que ha vist com l’univers és infinit, pertot acaba i comença. Algú com Vinicio, que no re-cita sinó que re-crea el cant V, La cataracta, La cateratta, del nostre poema dels poemes, en traducció a l'italià d'Emmanuele Portal, arrajada per Vinicio. Els versos alexandrins hi ressonen nous, dringants, com si una cataracta verbal inundés el planeta dels humans des d’una remota galàxia. Què ho fa que siguin versos nous, com si mai abans no els hagués llegit ni sentit ningú? És la traducció italiana? És el recitatiu de Vinicio? És la força de les imatges? És tot plegat. El geni de l’extermini abat la cateratta sobre “la nau del món” i Vinicio, com Verdaguer, espectadors de primera fila, transmeten els


xisclets d’esgarrifança, renecs, ais, cridadissa,

veus tristes de la fossa, veus dolces del bressol.


L'extermini de l'exterminador. El bressol desplaça el sepulcre. Al capdavall els versos, en italià, en català o en transgalàctic, van més enllà de tu, sense fons ni vores, negrosa eternitat. Van imparables cap on els porten els de Cabo San Roque en aquesta singladura memorable a bord del "vapor transatlàntic", que timoneja Vinicio Capossela.