dijous, 18 de novembre de 2010

Ser diferent és ser significatiu: UVic/EUMO

Recordeu Fahrenheit 451? Sempre que els llibres entren en perill, hi entren les idees i retorna la faula de Fahrenheit 451. És la temperatura de combustió del paper dels llibres i títol d’una novel•la de culte, de Ray Bradbury, convertida en film d’adoració perpètua de François Truffaut. Fahrenheit 451 és la millor distopia futurista ambientada en una societat on llegir és subversiu, perquè els llibres són font de llibertat i de responsabilitat enfront dels abusos del poder. Com el llibre mateix de Bradbury, reeditat una vegada rere l’altra.


Guy Montag és un incendiari professional. Té la missió de localitzar i cremar els llibres prohibits pel govern, però coneix Clarisse (Julie Christie), una mestra que té la gosadia de desafiar la prohibició dels governants i que llegeix llibres d’amagat. Llavors l’incendiari descobreix el món dels llibres. De sobte tots dos es troben clandestins. Han fet l’opció dels llibres, de la llibertat. S’apunten a una comunitat secreta d’homes i dones llibre en què cadascú s’aprèn de memòria l’obra que vol fer perdurar i que abans de morir transmetrà a una altra persona llibre.


La història de Farenheit 451 va marcar la generació dels seixantes del segle XX. La novel•la és de 1956 i el film de 1966. Quina coincidència! Aquell any el règim franquista imposava una nova Llei de premsa i impremta, coneguda com la Llei Fraga (sí, el Fraga únic, ministre del dictador). Suprimia la censura prèvia, però amenaçava amb la censura posterior i un tribunal inquisitorial que tenien escriptors, editors i periodistes autocensurats, permanentment sota sospita. Ells marcaven els graus de temperatura ideològica on podia arribar el paper imprès.


Per què els llibres són l’enemic a abatre de totes les dictadures del món, passades, presents i futures? El poder sempre s’autoimagina poder absolut i es malfia del «quart» poder, la Literatura. Com el Creont de l’Antígona de Sòfocles, que no tolera la desobediència d’Antígona, obedient a les lleis que porta escrites al cor. Per això en ple segle XX els dictadors militars de Grècia, Xile, Argentina prohibien llibres. Per no parlar de les dictadures marxistes, maoïstes, islamistes. Foc als llibres subversius!


No estem afortunadament en dictadures militars, però el pensament productivista que triomfa arreu com a únic sembla autoimaginar-se poder absolut. Els llibres de paper no desapareixeran de la nostra cultura. Tanmateix la pujada de les temperatures ideològiques que prosperen empeses pel vent de la crisi econòmica amenaça d’arribar al grau de combustió dels llibres. L’edició de llibres en català concentra totes les amenaces: la crisi econòmica, la invasió de les noves tecnologies i les noves metodologies de l’educació, el llibre digital, l’hegemonia de l’audiovisual.


El binomi universitat i llibres, representat durant tres dècades per la Universitat de Vic i l’Editorial EUMO, hauria de rebaixar la temperatura de combustió i sortir de la incertesa, per tal de reprendre una nova etapa de mútua consolidació. Els llibres d’Eumo són la marca de la UVic i la UVic és la marca dels llibres d’Eumo. Aquesta és la font de la diferència. Ser diferent és ser significatiu. Com més volem imitar les grans universitats més ens allunyem de la Universitat. Gosar ser diferent, és gosar ser significatiu. Sapere aude. Gosar saber és gosar ser significatiu en el sistema universitari de Catalunya i del món. Eumo és la diferència significativa de la UVic. L’excel•lència, la innovació, són generals i abstractes, no són concretes i diferenciadores. Totes les universitats excel•leixen en una o en més d’una diferència. La diferència significativa d’excel•lència, la UVic la té en la seva editorial.


Qui s’aprendrà de memòria Fahrenheit 451 davant l’amenaça de desaparició del llibre? Quin llibre triaries perquè perdurés? Si la meva memòria disposés de tants RAMs com volgués, m’aprendria de memòria tots els llibres del catàleg d’EUMO. Com que és limitada m’he après el principi que va inspirar la creació de la primera editorial universitària catalana a uns universitaris que fa trenta anys que creiem que cal pensar per combatre la por de pensar i que cal fer llibres, abans que la temperatura dels ordinadors no pugi fins a 451 graus Fahrenheit i abans que el disc dur de la cultura lliure no es cremi.




(R.T.: «Sobre la indivisibilitat de la cultura: idees, llibres, universitat», a Mirades al segle XXI. Assaigs de Pilar Benejam, Jordi Castellanos, Josep Fontana, David Jou, Ricard Torrents, Jesús Tuson. Documents 34. Vic: Eumo Editorial, 2004, 243 pàgs. Llibre commemoratiu dels 25 anys d’Eumo Editorial)