diumenge, 24 d’octubre de 2010

PERIODISTES DE RELAT

Hi ha periodistes que tenen relat. “Sense relat, l’acció periodística no passa de ser un pur servei de notícies faltat d’intenció”. Es desprèn del teu relat d’avui, Xavier Grasset, a l’Avui. On, per cert, no dius que Bernat Calbó (a més de ser fill de Reus, patró de Vila-seca, abat de Santes Creus i acompanyant del rei Conqueridor Jaume I) era bisbe de Vic, on és enterrat en urna de plata i or i on diuen que, sempre que entrava a la ciutat pel portal de migdia, les campanes tocaven per elles mateixes. Ho conta el periodista relator Verdaguer en una de les seves rondalles. No diu, però, si la gent sortia a aclamar-lo o si s’amagava a casa.


El Llibre dels fets relata les gestes dels repobladors sardanistes, com el "Llibre dels refets" les dels contrarepobladors castellers que, com Bernat Calvó, pugen de la Catalunya Nova a la Vella. Si un poeta com Pere Rovira és capaç de treballar estèticament una mentida per fer-ne una veritat moral, el periodista de relat té la capacitat de treballar literàriament una notícia per fer progressar els lectors cap a la veritat informativa. No és així, Xavier Grasset, com poetes i columnistes escriuen el relat de la gran il·lusió?


Qui treballarà els 391.000 documents sobre la Guerra de l’Irak difosos pel periodisme d’infiltració de Wikileaks i escriurà el Llibre dels Fets del nostre temps? A L’Oracle de dimarts vinent en parlem més, oi Xavier?


Miniatura del Llibre dels fets