divendres, 29 d’octubre de 2010

TARDOR A TUBINGA

Foto: Sven Kalbhenn
Dies radiants a Tubinga. Els colors de tardor, més esclatants que els de primavera, han il·luminat de roig i porpra el record d’Antoni Pous, convocats tots dos a la commemoració acadèmica dels Jocs Florals del 24 d’octubre de 1970. Se celebraven a l’exili d’ençà de la guerra. Els acollien la Universitat i la ciutat de Tubinga, de Hölderlin, vora el Neckar, on la llarga mà de Franco arribava a través del consulat espanyol de Stuttgart advertint d’una festa subversiva. N’era cònsul un germà de Fraga Iribarne. Els escriptors i personalitats de “l’interior” no es van estar de presentar-s’hi. Manuel de Pedrolo hi fou proclamat Mestre en Gai Saber. Un joveníssim Carles Jordi Guardiola guanyà la Flor Natural: Amor retut. Antoni Badia i Margarit hi pronuncià un parlament: “la anormalitat que esclata ací és la de la injustícia. L’occità Robert Lafont presidia el Consistori: “Totes les llengües tenen vocació per a la universalitat. Aquesta literatura és festa d’existència”.

Johannes Kabatek, successor d’Eugenio Coseriu en la càtedra de Romanística, ha organitzat i presidit aquesta “festa de la festa”, ajudat de l’actual Lectora de Català, Clara Terricabras. Jens Ludtke hi ha recordat com ell i Antoni Pous van aconseguir d’organitzar uns Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili enmig de disputes ideològiques pròpies de les diàspores, just a l’inici de la fi de Franco. Jo hi he descrit el Cercle de Tubinga, el grup d’estudiosos, sorgits de Tubinga, que van renovar els estudis de Catalanística a Alemanya. Antoni Pous engegà el primer lectorat de català en terres de parla alemanya: avui n’hi ha una trentena. La Literatura va entrar en els estudis dels romanistes alemanys fins llavors interessats només en la Llengua. L’historicisme va deixar pas a l’estudi dels autors contemporanis. La Sociolingüística va eixamplar les perspectives dels lingüistes. Eugenio Coseriu, Antoni Pous, Johannes Hösle, Jens Lüdtke, Brigitte Schlieben Lange, Georg Kremnitz, Till Stegman. L’opinió informada d’Alemanya va descobrir la dimensió social i política de la cultura catalana que va culminar amb la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007.

Abans de començar l’acte acadèmic, el doctor Kabatek ha demanat un minut de silenci en record i homenatge al lingüista Joan Solà. La notícia de la seva mort havia arribat al matí. Quants contrastos no reserva el que al capdavall és la vida quotidiana ordinària. Hi assistien gent que havia assistit als Jocs de 1970, com Deli Oliva Bosch, una de les cinc dames d’honor, que llavors acabava d’arribar a Tubinga a treballar au pair, com ha recordat Max Syeinacher al diari regional. Hi assistien estudiants que tot just comencen a barallar-se amb aquesta llengua que, a desgrat de tanta democràcia i tanta autonomia, de tants milions de parlants i tants lectorats a les universitats del món, continua perseguida, humiliada, ferida en la dignitat, perquè el genocidi cultural català, engegat per Franco, no l’han aturat els poders fàctics del Regne d’Espanya. Però també continua estudiada per estudiants com aquests i escrita per poetes com els que han concursat en aquests Jocs Florals II (1970-2010). La lectura dels poemes premiats ha clos l’acte.
M’ha tocat de llegir, fora de concurs, com a homenatge, el poema de Pau Faner, Temps i temps, de versos curts i de llarg abast.

L’endemà he tornat a la Torre de Hölderlin amb Jens. Hem anat a la Bursa, on estudiava i residia Hölderlin i on vaig seguir el seminari d’Ernst Bloch que em va descobrir la Universitat com a institució d’Europa i em va fer somiar la possibilitat d’una futura universitat a Vic. En una postal he vist la barca sota els salzes amb el nom pintat de Scardanelli. L’hem enviada a Joanot Hösle, a Regensburg. A la Torre he parlat de la Hölderlin Gesellschaft i dels seus projectes amb Valérie Lawitschka. La traducció i les traduccions. La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles trobaria la millor germana a la Torre Museu Hölderlin de Tubinga.

En torno amb uns versos del poema premiat, Recordeu-me demà, d’Alexandre Bataller:
Un fil d’atzar us lliga, teixint a contracor
Moments, sentits diversos. Unint silencis muts…
…………..