diumenge, 12 de setembre de 2010

EL QUERMANY GROS










Pugem al Quermany Gros a celebrar la Diada. A l’entorn de Pals fa un dia esplendorós per al millor Empordà de l’any. Els caminants es paren embadalits a contemplar el seu paisatge més familiar. Com si el descobrissin. El Montgrí, les Gavarres, Cap Roig, Begur, els arrossars, el pla de Boada. No hi ha fatiga a les mirades en aquesta ascensió on tot es repeteix. On tot és nou. L’esperança, la criatura de bolquers que el pare porta penjada al coll mentre hissa la senyera al cim del Quermany Gros. La generació del nou estat independent integrat a Europa.

Al vespre l’actualitat ofereix l’espectacle més inactual, més repetit després del deu de juliol. Polítics instal·lats en el poder adverteixen sobre les «incertes aventures inexplorades». Quin cansament produeix aquest quequeig! És un dejà vu que fa gràcia en còmics professionals. Però no en polítics historiadors que han estudiat els polítics instal·lats en el règim franquista: aquells que combatien la democràcia perquè era una «incerta aventura inexplorada». Vindran els exploradors que ells no volen ser? Quin vol gallinaci –sou a Llofriu o Palafrugell?– els tanca al corral del pinso espanyol?

L’única incerta aventura inexplorada d’avui és l’immobilisme dels qui volen perpetuar-se.